Publicitat
Publicitat

L'OBRA D'UNA VIDA

Òmnium Cultural ha guardonat l'historiador, filòleg i escriptor, fill de Marià Manent, pels seus valors intel·lectuals, cívics i morals

Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Més de 50 llibres i 1.400 articles publicats donen fe de la tenacitat intel·lectual d'Albert Manent. El seu servei a la cultura catalana li val, ara, un dels guardons més preuats del país.

Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, va presentar ahir amb orgull el guanyador del nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. "Hi ha molts homes que han estat mereixedors d'aquest guardó; una llista de 43 personatges admirables. Nosaltres els honorem i ells ens honoren a nosaltres", declarava Casals. Aquest premi representa un sentiment col·lectiu i, potser per això, el "coratge" que tant plovia de la boca de Casals és un bé comú. Ahir al matí, l'escriptor, historiador i filòleg Albert Manent (Premià de Dalt, 1930) va fer anunciar la seva entrada al saló dels il·lustres, que ja comptava amb 42 pesos pesants. Entre d'altres, hi tenien un lloc l'historiògraf Jordi Rubió i Balaguer -el primer premiat, l'any 1969-, Joan Oliver, Salvador Espriu, Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Josep Maria Espinàs i, en l'última edició, Jaume Cabré.

Però la gresca d'Òmnium no s'acaba aquí. Aquest any, la institució presidida per Casals celebra el seu primer cinquantenari, una ocasió excepcional que mereix ser proclamada als quatre vents sense pudor. I quina manera millor de celebrar el mig segle de vida que concedir una medalla d'aquest calibre a un dels seus socis històrics més compromesos. Albert Manent va fermar un vincle molt estret amb Òmnium que mai no s'ha arribat a deslligar del tot. Durant molt de temps, va ser membre del jurat del premi que recull enguany. I, tot i que ara ja no hi participa de manera activa, segueix sense privar-se de dir-hi la seva. "Quan li agrada el que fem, ens ho diu -explica la presidenta-. Però de vegades no li agrada el que fem, i també ens ho diu". I Manent, des de la seva butaca de la seu nacional d'Òmnium, murmura que, si s'escau, tampoc no s'està de renyar-los.

Muriel Casals descarrega una pluja d'afalacs. El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és una distinció que es fa "en reconeixement de la importància de l'obra literària o científica d'una persona que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans". I l'homenatjat d'aquest any és, en paraules de Casals, "una d'aquelles persones de gran qualitat intel·lectual, cívica i moral que tan abunden a Catalunya". "Encara que hi ha molta feina pendent, tenim un país que està molt i molt ben fet, i que compta amb un capital humà d'allò més ric", exposa Casals. El lliurament oficial tindrà lloc al Palau de la Música Catalana, el dia 14 de juny. Albert Manent rebrà els 30.000 euros de dotació i la famosa obra de l'escultor osonenc Ernest Altés que s'entrega als mereixedors d'aquest premi des de l'any 2006.

Una saga poderosa

Costa de creure que endur-se una condecoració d'aquest nivell sigui un mèrit que es du a la sang, però l'any 1985, l'escriptor, traductor i crític literari Marià Manent (Barcelona, 1898-1988) va ser llorejat amb el mateix premi que ara ostenta el seu fill Albert davant de tot el país. Segons el guardonat, aquesta sort només es pot atribuir a l'atzar. Format en la tradició noucentista i deixeble privilegiat de Josep Carner, el Manent pare es va prodigar en el terreny de la poesia amb cinc llibres, publicats entre el 1918 i el 1986 i recollits l'any 1989 en una sola antologia. Al marge del vers -i de les magnífiques traduccions dels grans poetes britànics com William Blake, Dylan Thomas o John Keats-, es va fer conèixer pels seus llibres de memòries, redactats entre el 1918 i el 1981. Curiosament, un cop mort, el seu fill es va convertir en el seu principal biògraf. L'any 1995, Albert Manent va publicar el llibre Marià Manent, biografia íntima i literària , que li va fer guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.

Com el seu pare, Albert Manent és un intel·lectual polifacètic. Llicenciat en dret i en filologia catalana, s'ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa, l'assaig i la història. Reconeix, però, que, de tota la producció que l'avala, els escrits memorialístics són la nineta dels seus ulls. La seva obra comprèn poc menys d'una desena de biografies i més de 90 retrats de literats, erudits i polítics, relligats en obres com El molí de l'ombra , El solc de les hores i Semblances contra l'oblit . El mateix Manent explicava en la introducció d'un d'aquests volums que el repartiment de caricatures és ben variat; s'hi citen "correctors de català, historiadors, gent de comarques, exiliats, clergues, monjos il·lustrats, polítics de la resistència antifranquista i advocats de pes, tot i que la majoria són escriptors". A més a més, hi ha dos lloms amb el seu nom que recullen memòria pròpia: La represa i Crònica política del Departament de Cultura.

Llengua, cultura i país

La tríada que Òmnium Cultural fa servir de lema, llengua, cultura i país , és gairebé tan contundent com el mític llibertat, igualtat i fraternitat . La documentalista de la Filmoteca de Catalunya Pilar Garcia, en representació dels nou membres del jurat, explicava que la trajectòria d'Albert Manent fa honors a totes tres premisses, ja sigui a través de la seva obra pública o treballant des de l'ombra com a impulsor de tota mena d'iniciatives i nous estudis. Una de les grans fites de la seva carrera va ser la fundació de la revista Serra d'Or , trampolí d'alguns noms joves i desconeguts que amb el temps s'han convertit en les grans plomes de la literatura catalana . Però el Manent més reeixit és el que ha fet lloc a la seva obra historiogràfica i assagística, als estudis de la literatura catalana contemporània i també de l'evolució de l'Església catòlica.

Manent considera que els esforços que ell i tants altres van fer pel país han arribat, a hores d'ara, a bon port. "La immersió lingüística ha fet molt per la llengua. No podem estar sempre fent el ploramiques", diu Manent. Pel que fa a la cultura, tampoc no pensa que li vagi malament: "El nombre de poetes per metre quadrat ha augmentat exponencialment. Als anys 30, a Catalunya, no es publicaven més de 1.000 llibres a l'any. Ara se n'editen gairebé 13.000". Si algú li pregunta pel país, respondrà d'una manera menys precisa, però se sentirà igualment content, perquè les seves gestes han donat fruit i aquest premi és, només, la cirereta del pastís.

Més continguts de