Publicitat
Publicitat

LA CASA DELS AUTORS TEATRALS

La futura seu al Poblenou no té calendari ni dotació

La Beckett presenta una fundació i una "utopia"

La Sala Beckett ha presentat la fundació que capitanejarà el trasllat a la nova seu del Poblenou. No hi ha data ni pressupost previstos per a la reforma, però sí l'objectiu de ser un referent europeu.

Amb una presentació molt teatral i a la qual va assistir la plana major de les arts escèniques, ahir els responsables de la Sala Beckett van explicar amb pèls i senyals com serà el continent i el contingut de la nova seu que els acollirà al barri del Poblenou, al carrer Pere IV 228. Fa més d'un any que l'Ajuntament va cedir-los l'edifici de l'antiga Cooperativa Pau i Justícia, i la Sala Beckett vol que el projecte no quedi només en paraules i s'aparqui sine die. "Som conscients que, en els moments de dificultats que vivim, pot semblar que gairebé pixem fora de test, però per això volem explicar que tenim un projecte clar, una il·lusió i ganes de fer coses", deia el director de la Beckett, Toni Casares.

El primer pas ha estat constituir-se com a Fundació Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia, una entitat que està presidida per Josep Maria Benet i Jornet i integrada exclusivament per tretze autors dramàtics que tenen un lligam històric amb la sala, des del fundador Sanchis Sinisterra fins als autors consagrats Sergi Belbel, Jordi Galceran i Lluïsa Cunillé, o cares més joves com la de Marta Buchaca i Pau Miró. "La Beckett és un projecte de societat i país, no d'un equip artístic. Hi ha molta gent coresponsable de la qualitat de la nostra escriptura. Amb la fundació subratllem la voluntat no mercantil del projecte", deia Casares.

El segon pas, que també ja han assolit, és enllestir el projecte executiu de la rehabilitació de la nova seu. El despatx d'arquitectes Flores & Prats va presentar ahir la maqueta d'un edifici espectacular, de quatre plantes, on hi haurà una sala polivalent per a 200 persones i un altre teatre de 80 localitats i, per a les activitats de l'Obrador, tres sales d'assaig i cinc aules, a més del bar restaurant a la planta baixa.

Aquest serà l'embolcall d'un projecte tan ambiciós com necessari, segons Benet i Jornet. "La Beckett ha quedat petita, s'ha de fer un pas més per trencar barreres i aconseguir que els autors joves catalans arribin a l'estranger. Les portes estan obertes, el teatre català és reconegut", afirmava. El repte no és poca cosa: "Quan teníem un teatre escarransit i somiàvem tenir un teatre com el de fora, pensàvem que era una utopia. Avui el teatre ha augmentat la presència al país, el públic respon i tenim unes instal·lacions que llavors no es podien ni somiar. El projecte de la Beckett també sembla una utopia en uns moments foscos, però confiem que mereixi respecte i ajut. És una utopia que pot fer-se i es farà", va sentenciar.

El cert, però, és que el que Casares qualificava de "semibogeria" no té definides les vies de finançament ni els calendaris, que es podrien concretar a la primera meitat del 2012. Serà feina de la fundació trobar els suports econòmics de les institucions. Ahir tant el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, com el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana van refermar el seu suport a un projecte que consideren cabdal, però sense entrar en detalls.

El contingut de la futura Beckett sí que està ben definit. A part de mantenir l'activitat de formació, assaig, producció i exhibició, es plantegen quatre nous camins: obrir una agència de representació d'autors, fer residències creatives, impulsar un espai dedicat al teatre jove i implicar el barri del Poblenou.

Més continguts de