La Biblioteca de Barcelona, un projecte “revolucionari”

BarcelonaLes biblioteques arreu del món s’estan transformant de cap a peus. No tan sols pel que fa als usos i funcions, sinó també pel que fa a la imatge social, cultural i ciutadana. El que es creia que era inamovible s’esquerda. A la Universitat de Texas, a San Antonio (Estats Units), el 2010 es va obrir una biblioteca sense cap llibre ni document imprès. Les noves biblioteques europees inclouen museus i teatres, sales on crear música i molts espais per treballar i emprendre projectes en equip. Si finalment s’aixequés la Biblioteca Central de Barcelona -ahir l’ARA va explicar els obstacles que encara ha de superar un projecte encallat des de fa més de 20 anys-, ¿com hauria de ser aquest equipament, en una societat que es transforma de manera accelerada?

Hi ha consens en dues coses: és una inversió de l’Estat -40 milions per a la construcció de l’espai- que no es pot desaprofitar fent un equipament tradicional, a l’estil de les altres biblioteques provincials. “A Barcelona no tindria cap sentit, perquè hi ha una densa i potent xarxa de biblioteques locals, una biblioteca històrica i central (la Biblioteca de Catalunya) i un competent sistema de biblioteques universitàries. Hauria de ser un equipament interdisciplinari”, destaca el president de la Fundació Interarts, Eduard Miralles. “Barcelona necessita un equipament de nova generació especialitzat en la lectura, l’escriptura i el llibre. Hem de superar la idea d’una biblioteca provincial tradicional. Hauria de ser un lloc viu, amb programes de recerca que aprofundissin sobre què vol dir escriure i llegir. Un lloc d’experimentació adreçat sobretot al públic jove”, afegeix.

Debats dels veïns parlamentaris

Amb les noves tecnologies, paradoxalment, es llegeix més. “Als grans països europeus es continua apostant per les biblioteques. Barcelona necessita una gran biblioteca central que impulsi iniciatives a l’entorn del llibre i la lectura, que treballi amb projectes de literatura infantil i juvenil”, apunta la gerent de Biblioteques de Barcelona, Assumpta Bailac. “La ubicació [seria molt a prop del Parlament] també ens permetria apropar la política a la ciutadania, organitzar debats perquè els ciutadans poguessin tenir el seu propi criteri sobre el que passa al Parlament. Seria un lloc on passarien moltes coses i on el lector podria ser molt més proactiu”, afegeix.

El projecte arquitectònic de la Biblioteca Central de Barcelona fa cinc anys que està desat en un calaix. L’obra de Nitidus Arquitectes SLP va guanyar el concurs públic el maig del 2010. Es va imposar a 71 projectes. El solar on s’ha de construir la biblioteca és entre el passeig de Circumval·lació i l’estació de França. L’objectiu, quan es va redactar el projecte, era crear un passadís verd des de l’Arc de Triomf fins al mar que concentrés diferents equipaments: el Museu de Ciències Naturals, el Parlament, el Born Centre Cultural, el campus urbà de la Universitat Pompeu Fabra i la Biblioteca Central. També es preveia que l’Estació de França abandonés l’ús ferroviari i es convertís en un equipament cultural.

Una biblioteca mediterrània

“Quan vam idear el projecte teníem clar que l’edifici havia de ser versàtil, adaptable”, diu l’arquitecte responsable de Nitidus Arquitectes, SLP, Josep Maria Miró. L’edifici ideat pel seu estudi està projectat perquè es pugui modular d’acord amb les necessitats que la realitat vagi definint. Consta de tres edificis, un d’ells de 1.700 m, dedicat exclusivament al públic infantil i juvenil. També s’aposta per terrasses o patis interiors pensats com a zones de lectura informals. Es planteja incloure-hi també un auditori amb capacitat per a més de mig miler de persones. Es voldria aprofitar la biblioteca per unir el parc i l’Estació de França. També es faria una passera entre el campus de la Pompeu Fabra i la biblioteca.

Tenir espais a l’aire lliure és una de les grans apostes del nou equipament. “Podríem tenir la biblioteca més potent de la Mediterrània. Orientar-la com un espai també de relacions, de vincles personals, un motor cultural, hauria de ser un espai revolucionari”, destaca la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll. “Podria ser un centre de difusió del negoci editorial del país, i tenir un espai com la Casa del Lector de Madrid. Un lloc on poguessis escollir entre una àmplia oferta d’activitats”, afegeix.

El projecte ideat per Nitidus Arquitectes inclou espais versàtils per poder organitzar exposicions, concerts, debats, promoure publicacions, cursos de formació... El nou equipament també hauria de garantir la preservació de totes les obres editades a la província de Barcelona. La superfície construïda seria de 18.000 m, amb una zona d’acollida de 1.600 m, una zona general de 7.150m, una zona de treball intern de 2.850 m i zones logístiques de 2.600 m. L’entrada principal al llarg de la façana principal donaria al parc i es faria a través d’un espai porxat. Les sales polivalents serien a la planta subterrània perquè anirien dotades d’un aïllament acústic i d’un control lumínic. I als soterranis també hi hauria els magatzems de materials. A la segona planta subterrània hi hauria les zones de logística i és en aquest nivell on s’inclourien les muralles que s’ha decidit preservar del segles XVI i XVIII. Un dels arguments del ministeri de Cultura per haver encallat el projecte de la Biblioteca Central era un aparcament públic que el consistori volia fer precisament al soterrani. L’Ajuntament en discrepa. La realitat és que des del 2011 fins al desembre passat les tres administracions implicades no s’havien reunit per abordar un projecte... ¿endarrerit o enterrat?

Biblioteques europees de nova generació

Aarhus (Dinamarca)

Aquest estiu obrirà la biblioteca Urban Mediaspace d’Aarhus. L’equipament d’aquesta ciutat portuària -la segona més gran de Dinamarca- estarà encarat a l’aigua. Vol promoure sobretot experiències i activitats relacionades amb el coneixement, enfortir el teixit associatiu i incentivar el debat democràtic. Pretén ser un espai flexible i viu. S’hi podran agafar llibres, escoltar música i mirar pel·lícules, però també renovar el passaport, participar en debats i, fins i tot, fer exercici físic.

Hèlsinki (Finlàndia)

El 2017 s’inaugurarà, al centre de la ciutat, la nova biblioteca central d’Hèlsinki. Els responsables de la nova biblioteca conviden ja ara, a través de la web, a imaginar com ha de ser aquest nou espai. La descriuen com la casa de l’educació, on els usuaris es podran concentrar, adquirir nous coneixements i treballar. Es podrà aprendre de manera individual o en grup i amb el suport de les noves tecnologies. Hi haurà molts espais per relaxar-se, fins i tot saunes. Obrirà de vuit del matí a deu del vespre i espera tenir 10.000 usuaris al dia.

Birmingham (Gran Bretanya)

La Biblioteca de Birmingham va obrir el 2014. Té un teatre i un amfiteatre exterior. Des de la biblioteca es pot accedir als arxius nacionals -es pot investigar l’arbre genealògic- i als arxius fílmics nacionals. Té molts espais dedicats als infants i adolescents, a exposicions, a treballar en grup, a crear música... S’hi poden fer lectures a l’hora de dinar, ja que cadascú es pot portar la carmanyola. Fins i tot ofereix espais per celebrar-hi casaments. Rep tres milions d’usuaris a l’any.