Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Bruce: "Dediquem aquesta cançó als que lluiten a Catalunya"

El Boss dedica una cançó als 'indignats' i a la gent que s'ha quedat sense feina i sense casa, i arrenca un concert amb 50.000 fans entregats

Amb tres quart d'hora de retard, però amb uns fans que no l'hi han retret, ha començat a les deu del vespre el concert de Bruce Springsteen a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. 'Last dance', de Donna Summer, va ser el preludi del concert. Era l'homenatge del Boss a la difunta diva de la música disco, per a la qual va compondre el tema, 'Protection' l’any 1982. Just després, Springsteen ha aparegut saludant el públic, que ha respost amb el característic “Bruuuuuce, Bruuuuce...”. Ha arrencat el concert amb 'Badlands', que ha lligat amb 'We take care of our own', la primera de les cançons de 'Wrecking ball' que ha caigut. La seqüència ha continuat amb el clàssic 'No surrender' i la recent 'Death to my hometown', amb l'aire irlandès del violí de Soozie Tyrell.

Springsteen, irat com dicten els temps, expressa el seu enuig dalt de l'escenari, però en comptes de buscar el recolliment de 'Nebraska' (1982) o fins i tot el de 'The ghost of Tom Joad' (1995), ara s'estima més compartir aquest disgust en cerimònies de celebració, encara que a Barcelona sí que ha tocat peces d'aquells dos discos, com 'Johnny 99' i 'Youngstown'.

Com ja va fer a Sevilla, el de Nova Jersey ha introduït 'Jack of all trades' amb un parlament de complicitat vers els 'indignats', aquest cop, però, en català, com gairebé totes les cites de la nit: "Dediquem aquesta cançó als 'indignats' del 15-M i als que lluiten a Catalunya". L'Springsteen 'indignat' s'ha deixat sentir en altres cançons de 'Wrecking ball', com 'Shakled and drawn' i 'We are live', que, abans del bis, ha precedit una èpica 'Thunder road'. No ha sigut l'únic clàssic de la nit. Amb una E Street Band vigorosa i molt elèctrica quan calia, ha interpretat peces infal·libles com 'She's the one', 'The promise land', 'Prove it all night' –amb un solo de guitarra inicial a càrrec del Boss– i 'The river'.

Amb el rock com a fonament, i bones dosis de soul i folk, Springsteen ha acabat la nit amb un extens bis que ha començat amb 'Rocky ground', amb la veu de Michelle Moore, una de les responsables del perfum soul de la nit, juntament amb la secció de vents. Després, tres peces pletòriques, 'Born in the U.S.A.', 'Born to run' i 'Bobby Jean', que ha tocat amb tots els llums de l'estadi encesos. Finalment, i amb la veu lleugerament cansada després de tres hores, ha posat l'Olímpic a ballar amb 'Dancing in the dark'. Només faltava l'apoteosi emotiva: 'Tenth avenue freeze out', dedicada a la memòria de Clarence Clemons, i novament amb la secció de vents brillant i lligant amb les pàgines glorioses de la música negra. Tot plegat, un passeig emotiu i energètic per la història de Bruce Springsteen.

Etiquetes

Més continguts de