Comediants: ocupar el carrer per il·luminar el món

BarcelonaAls anys 80 l’aleshores ministre de Cultura, Javier Solana, va fer una proposta a l’equip de Comediants: “El món té una imatge terrorífica d’Espanya per culpa de la dictadura. I jo la vull canviar. Vosaltres m’hi ajudaríeu?” Així, la companyia feia un pas més en la seva trajectòria internacional i portava la festa dels seus espectacles arreu del món, recorda un dels fundadors, el director artístic Joan Font.

Ja han passat més de 40 anys d’ençà que Comediants va estrenar el primer espectacle, Non plus plis, pel qual Font encara manté una gran predilecció. “Tot estava prohibit. Tot era negre i gris. Nosaltres només volíem explicar la nostra història, que va sortir de la intuïció i de la mala hòstia. I va resultar tota una declaració de principis”, explica. Uns principis amb els quals van portar la festa al carrer per omplir-lo de llum, de música i de colors.

Una “borratxera” de “bogeries”

Aquesta explosió de vida és el punt de partida de l’exposició que repassa la trajectòria de Comediants i que es podrà visitar al Palau Robert fins al 28 d’agost. Joan Font ha ideat el recorregut “com si es tractés d’un espectacle, perquè la gent s’hi submergeixi”, i el primer tram n’és un exemple. El visitant comença en una sala grisa que dóna pas a un espai ple de colors amb projeccions i música. De sobte, la il·luminació canvia i apareixen unes figures amagades darrere la pantalla. En aquest punt, un joc de miralls permet veure la resta de l’exposició, que està guiada per una catifa vermella que conté tots els noms dels professionals de la companyia.

Al següent espai hi ha reproduccions en miniatura de les seves carrosses i fotografies de grans espectacles, entre els quals hi ha “bogeries” com la inauguració d’un port de mar a Madrid; una peça en què omplien de chapapote virtual una plaça a Saragossa; la cavalcada “més gran que s’ha fet mai” per a l’Expo 92, vista en directe per més de tretze milions d’espectadors; i la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb un muntatge que “avui seria impensable de repetir”, segons el director.

L’exposició està dividia en parts que “representen moments simbòlics rellevants”, com ara la música, l’òpera, les gires i les disfresses. Fins i tot hi ha un camerino on els visitants poden emprovar-se algunes màscares. Les activitats menys espectaculars també tenen un espai, com la maleta del VIH. “Nosaltres vam ser els primers a parlar de la sida. Anàvem a les escoles i als congressos a explicar com es posava un condó i després en repartíem al final dels espectacles”, recorda Font.

Tornar als orígens

Comediants sempre ha mantingut un fort lligam amb la natura i els seus elements, ja sigui amb sols gegants, llunes o arbres, reproduïts aquí en miniatures. El director creu que ara és el moment de tornar als orígens i, per al seu pròxim espectacle, està treballant amb experts en medi ambient per conscienciar els més petits sobre la necessitat de cuidar l’entorn. Malgrat que a Font no li agrada gens el folklore, els espectacles de Comediants recuperen elements de la cultura popular: “Agafem l’essència de tot, hi incorporem música en directe, trenquem l’espai escènic, sortim al carrer i transgredim l’ordre establert”. De fet, el carrer és la seva “segona casa, on passen les històries i on s’ha de portar la festa, encara que això no agradi a la classe política”, sentencia, i recorda com la policia havia arribat a utilitzar aigua a pressió per expulsar-los.

Després de 44 anys de trajectòria, el comediant lamenta que “el context social segueixi igual” i que passin “desgràcies” com la detenció dels titellaires a Madrid. “Als polítics no els agrada la cultura i ens posen el 21% d’IVA perquè pleguem”, diu. Per això, fa un clam a tornar al carrer i a fer “la petita revolució de viure la vida intensament”. I ho fa amb el mateix text que acomiada l’exposició: “La curiositat t’ha portat fins aquí i a nosaltres també, viu la vida en tres dimensions i amb els cinc sentits. Bon viatge”.