Clownia, de la música al compromís

Sant Joan de les AbadessesPocs grups del panorama musical català serien capaços de fer el que per quart any consecutiu ha aconseguit Txarango: unir fins a 5.000 persones de totes les edats -des de nadons fins a jubilats- al voltant d’un escenari i convertir un festival de música en un espai de reivindicació política i social. El Clownia, que va néixer el 2014 per presentar el disc Som riu al poble on han crescut els Txarango, s’ha convertit en un festival intergeneracional i de referència i ha fet de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) un municipi entregat al projecte.

Les expectatives d’aquesta quarta edició eren altíssimes: els 5.000 abonaments van esgotar-se fa setmanes i era la primera vegada que Txarango portava al seu poble el nou disc El cor de la terra. Als bars i a les botigues del poble, que ha duplicat la població aquests dies, s’hi venien samarretes del grup i sonaven sense parar les seves cançons. Eren el plat fort del festival i no van decebre. Reivindicatius i enèrgics com sempre, van començar el concert amb Obriu les portes, dedicada als refugiats, la punta de llança del seu discurs des de fa dos anys. El cantant i líder de Txarango, Alguer Miquel, que va entonar amb dificultats algunes cançons perquè estava afònic, va tenir veu per criticar amb duresa les polítiques migratòries dels estats membres: “La Unió Europea tracta els refugiats com a brossa”. Ho va dir abans de cantar Resiste y grita, l’única cançó en castellà del nou disc, dedicada als voluntaris i refugiats del camp d’Eko, a la frontera entre Grècia i Macedònia, on van viatjar fa un any.

Els amfitrions van alternar els seus grans clàssics, com Benvinguts o Músic de carrer, amb la cançons del nou disc, com Mil ocells, Somriurem o El tren del temps. Amb El meu poble van tenir un record especial per a Marc Peix i Marcel Tito Lázara, dos exmembres del grup que van sortir a tocar Esperança i En caravana. Una de les sorpreses de la nit va ser la corredora Núria Picas, que també va saltar a l’escenari per fer córrer el públic a No deixis de caminar. Un públic que, entregat des del principi al final, va celebrar amb entusiasme Una lluna a l’aigua, el primer single del nou disc, i Quan tot s’enlaira, amb què van aconseguir un mar de llums de mòbil movent-se al ritme de la cançó.

Abans de Txarango va ser el torn de Manel, que s’estrenaven al Clownia davant d’un públic que no és el seu habitual. Els joves espectadors que omplien les primeres files del concert, segurament a l’espera dels amfitrions, van necessitar Benvolgut i sobretot Al mar per començar a escalfar l’ambient. De poques paraules entre cançó i cançó, van combinar alguns dels seus hits, com Ai, Dolors! o Teresa Rampell,amb les noves cançons del disc Jo competeixo. Els que sí que van revolucionar Clownia van ser La Pegatina. Els de Montcada i Reixac, explosius i enèrgics com sempre, van repassar els seus grans clàssics i, mentre al fons esclataven uns focs artificials, van acabar amb un Mari Carmen que va encendre els ànims dels centenars de persones que s’aplegaven al voltant de l’escenari.

Una de les novetats d’aquest any és que dijous el festival va descentralitzar-se i es va celebrar a Camprodon, amb Gertrudis com a plat fort. A la revetlla de Sant Joan hi van posar música Oques Grasses i Zoo. De música, però, n’hi havia a totes hores. I és que el Clownia no para mai. Dissabte al migdia i sota un sol de justícia, mig miler de persones ballaven al ritme de Di-Versiones i es remullaven amb uns estratègics aspersors col·locats per tota la plaça Major. A la tarda, Sense Sal feien suar el públic sota una carpa de circ presentant el seu nou projecte, Només tenim la veu. A primera fila, una desena de nens i nenes cantaven de memòria les cançons d’aquest prometedor grup terrassenc. Fora, famílies senceres participaven en tallers de circ, titelles i pallassos.

Però el Clownia és molt més que un festival de música. Els organitzadors de l’Espai Consciència, amb tallers i xerrades sobre política, educació i immigració, es confessaven desbordats, sobretot pel debat sobre la desobediència entre l’economista Arcadi Oliveres, l’exdiputat de la CUP David Fernàndez i l’activista feminista Eva Fernàndez. El moment polític del país també va deixar-se notar durant el concert de Txarango, quan es van desplegar algunes estelades i Alguer Miquel va demanar als polítics “fer la feina” per aconseguir la independència. Una mostra més que el Clownia, que es presenta amb l’eslògan de ser “el lloc on tot és possible”, és una barreja indestriable de música, festa i compromís polític.