Còctel de llengües al cor de França amb el català com a ingredient

París"Us imagineu un avió amb ales de pell i míssils de coloraines?". La pregunta en català ressona a través d'un vell radiocasset en una sala de la biblioteca de Sceaux, als afores de París. Al voltant d'una llarga taula, una vintena d'alumnes de totes les edats escolten atentament una musicalitat que els és desconeguda. Tots ells formen part de la primera experiència d'intercomprensió a França, un mètode d'aprenentatge simultani de llengües d'una mateixa família a través de les diferències i similituds. "Què vol dir 'pell'?", pregunta la professora quan s'acaba la locució. Els alumnes vacil·len. "La 'piel' en castellà, 'pele' en portuguès i 'pell', amb dues eles, en català", resol la professora.

França no es caracteritza per ser un exemple del multilingüisme en els sistemes educatius, tot i que compta amb una població d'orígens molt diversos i amb un conjunt de llengües en el territori que es parlen des de fa segles, com el bretó, el català i el basc.

El grup de vint alumnes que tutela la professora Jaqueline DeMarty-Warzee saben apreciar el plaer de conèixer no només una llengua, sinó diverses a la vegada. Per aquesta raó es van apuntar a principis de gener als primers cursos d'intercomprensió que es fan a França i que coordina l'organització Apic.

La intercomprensió és un mètode universal que permet comprendre totes les llengües d'una mateixa família lingüística a través de l'aprenentatge de les diferències i les similituds que existeixen entre elles.

Així, els alumnes dels cursos de l'Apic, entre els quals hi ha des de joves estudiants a jubilats, tradueixen al francès textos escrits en romanès, italià, castellà, occità i català. Alguns alumnes, com en Raphaël Brette, és la primera vegada que entren en contacte amb el català. "Li trobo arrels similars al castellà i al francès, però té alguns girs inesperats que em vénen molt de nou; és un idioma realment original", explica a l'ACN aquest estudiant de Dret de 25 anys.

A les classes d'intercomprensió els alumnes treballen principalment la comprensió escrita i assoleixen coneixements suficients per poder llegir, per exemple, un llibre en portuguès abans d'anar de viatge a Lisboa o per estudiar una obra d'art a partir d'una ressenya en italià.

Converses en què cadascú parli la seva llengua

En un altre nivell, també els pot servir per mantenir una conversa amb parlants d'altres llengües. De fet, l'objectiu primari de la intercomprensió no és arribar a parlar un altre idioma, sinó tenir unes bases per comunicar-se amb parlants d'altres llengües sense necessitat de canviar la pròpia o d'haver de recórrer a una tercera llengua que no és la materna de cap dels interlocutors.

"Amb només dues hores que dura una sessió, els alumnes s'adonen que tenen més capacitats plurilingües del que creien i això els genera una gran satisfacció", explica a l'ACN la presidenta de l'associació Apic, Françoise Ploquin.

"És el gran plaer de sentir i entendre llengües estrangeres", hi afegeix Jaqueline, qui creu que el tòpic que els francesos no volen parlar altres llengües està caducat. "Les noves generacions adoren les llengües estrangeres, els agrada viatjar i viure fora de França", senyala.

La professora admet que no domina totes les llengües romàniques, però té prou coneixements per poder establir paral·lelismes entre els idiomes que l'ajuden en la traducció.

Amb poques sessions a l'esquena, els alumnes ja són capaços de traduir al francès textos, la majoria d'ells periodístics, escrits en italià, portuguès, espanyol i català sense gaire traves, tot i que a vegades els "falsos amics" els enganyen.

En el text en català, que explica l'escultura d'un avió de l'artista Jaime Hayón, tots els alumnes cauen en el parany de traduir "van anar" com la forma francesa del futur pròxim (vont aller). La Jaqueline els alerta de l'error i els explica que, per estrany que els sembli, es tracta d'una forma perifràstica que indica un passat llunyà.

Al cap de pocs minuts, els alumnes acaben de traduir el text sense problemes. La particular forma verbal catalana i la paraula "pell" han estat els dos únics obstacles per entendre un article que podria figurar en un diari o en el fulletó d'una exposició a Catalunya. La gran majoria d'ells no havien sentit mai el català.