Cómeme el Coco, Rusiñol

BarcelonaRes és convencional, quan es tracta de La Cubana. Ni tan sols la roda de premsa per presentar el seu nou espectacle, 'Gente bien', que celebren al carrer, davant del teatre Coliseum, on aquest dijous comencen les funcions. Entreguen com a regal als periodistes un fuet d’un metre de llarg. I, per arrodonir-ho, es neguen a revelar gaires detalls del muntatge i utilitzen insinuacions i ironies per mantenir l’element sorpresa imprescindible en cada estrena de la companyia. Així que si són capaços de triturar la formalitat d’una presentació, aneu a saber què li deuen haver fet a Santiago Rusiñol i el seu sainet 'Gente bien'."Hem sigut fidels a Rusiñol, l’hem respectat al màxim, però sí que n’hem fet una adaptació”, explica Jordi Milán, director de la companyia, de l’obra i de la versió. I aquí s’ha de suposar que La Cubana ha sigut de la màniga ampla per portar la història al seu terreny escènic.

"Els nostres assessors ens van dir que si volíem continuar menjant del teatre havíem de canviar de registre, que aquestes 'tonteries' que fèiem ja no interessen, i que ara el públic vol musicals", diu Milán per justificar –amb segones– per què per primera vegada s’atreveixen a aparcar la revista i fer un musical. També és poc habitual que creïn l’espectacle a partir d’un text literari: cal remuntar-se a 'La tempestat', de 1986.

'Gente bien', que es va estrenar el 1917 al Teatre Novedades i s’ha mantingut viva gràcies a les companyies de teatre amateur, és un divertiment en el qual l’autor de 'L’auca del senyor Esteve' ridiculitza els hàbits de nou-ric de la burgesia industrial que apareix a la Barcelona modernista. La Cubana parteix d’aquesta història i la mostra en quatre contextos diferents: el 1917 (la data original), el 1951 (l’any en què van néixer alguns integrants de la companyia, en ple franquisme), el 1980 (quan es va fundar La Cubana i renaixia la democràcia al país) i el 2017. "Rusiñol se’n fot de la necessitat d’agradar de la burgesia, de mostrar el que tens i acabar fent el ridícul, i això passa a totes les èpoques; era un visionari", diu Milán.

Una opereta vienesa

Els protagonistes són una família de xarcuters que es fan rics i, per entrar a l’alta societat, fan el que calgui: comprar un títol nobiliari, celebrar festes, tenir escàndols extramatrimonials i parlar castellà. Aquests mateixos personatges són els que als anys 50 s’aprofitaran de l’estraperlo i del 'desarrollismo', als anys 80 portaran americana de pana i s’expandiran cap al negoci immobiliari i el 2017 obren fàbrica a la Xina i tenen empreses 'offshore'. L’evolució del bilingüisme és un dels esquers còmics que dóna més joc a la companyia, que sempre hi ha tingut una traça especial.

Mercè Comes i Mont Plans són dues actrius històriques de La Cubana que tornen a la companyia per liderar un repartiment de quinze actors que canten en directe. La música, però, està enregistrada pels músics de L’Auditori a les ordres de Joan Vives –que es fa la competència a ell mateix a la cartellera, perquè també és responsable de la música de 'Scaramouche', de Dagoll Dagom–. Tot i que transiti per diferents èpoques, l'obra manté sempre l’aroma de l’opereta vienesa a la manera de Franz Lehár, Emmerich Kalman i Oscar Straus, res a veure amb un musical de Broadway. Però, sobretot, 'Gente bien' beu dels referents de la factoria La Cubana.