La cultura diu prou!

BarcelonaPocs s’atrevirien a qüestionar que la cultura és essencial. Bé, és cert que té els seus enemics. La mà dreta de Hitler, Hermann Göring, afirmava en ple nazisme: “Quan sento la paraula cultura. Però la majoria -afortunadament- n’exalten les virtuts: és un plaer, provoca moments d’eufòria, interpel·la, dóna eines per qüestionar-se el món, ajuda a créixer, a mirar amb més sentit de l’humor, imagina múltiples futurs, cohesiona, ajuda a travessar oceans i a viatjar en el temps... Tothom l’estima però qui la defensa? En aquest any que s’acaba hi hagut tres eleccions i la cultura pràcticament no ha format part de cap dels debats centrals. Al principi de les retallades, el 2011, hi va haver mobilitzacions però des d’aleshores poca gent ha sortit al carrer per defensar-la. I no és perquè el sector visqui un moment plàcid. Entre els anys 2010 i 2014, les subvencions per al foment de la cultura de la Generalitat van patir una caiguda del 54%. El pes del sector cultural en l’economia catalana també s’ha anat reduint des del 2008. Entre el 2008 i el 2012, a Catalunya, el valor afegit brut per empresa va caure un 17,5% i es van perdre un 22,2% dels treballadors. Molts joves ni tan sols tenen l’oportunitat d’oferir un primer recital o una primera interpretació. Artistes amb un llarg recorregut s’han quedat sense espai i alguns han optat per fer les maletes.

La cultura continua sent la Ventafocs abans de conèixer el príncep: és el sector més retallat. Fa tres anys, en un debat sectorial de cultura amb CiU, el PSC, el PP, ICV i ERC a la Universitat Blanquerna -s’acostaven les eleccions al Parlament del 25 de novembre del 2012-, totes les formacions menys CiU van dir que destinarien a la cultura un 2% del pressupost. El cert és que el 2014 el govern català va donar a la cultura un magre 0,7%. És un dels pressupostos més baixos de la història. El juny del 2011 el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ja va llançar un SOS. El novembre passat seguia alertant que la situació és límit. “La cultura no és prescindible, és determinant en la personalitat d’un país i en cadascun dels individus -assegura el president del CoNCA, Carles Duarte-. La cultura ha sigut un dels fonaments del projecte polític del catalanisme.

Duarte argumenta que no es poden fer passos enrere: “La creativitat, el talent, el coneixement són eines que ens fan un poble més modern, sòlid. La cultura ens fa més lúcids i més crítics, més dotats per viure de manera conscient la contemporaneïtat”. Es parla de drets socials però no de drets culturals: “S’ha perdut la consciència que la cultura té una funció social crítica”, conclou Duarte.

Menys consum cultural

També ha canviat el consum cultural: un 46,2 % dels catalans afirmen que han reduït la despesa en cultura els últims temps i més de la meitat (52,4%) accedeixen cada cop més per internet a continguts culturals gratuïts. L’any passat el 48% dels visitants que va tenir el MNAC eren estrangers, un 29% barcelonins, un 22% de fora de Barcelona i un 4% de la resta d’Espanya. El Macba va rebre un 38% de visitants locals. Algú es pot plantejar fins a quin punt hi ha un vincle efectiu entre la cultura i la ciutadania, però la quantitat de projectes que sobreviuen i es duen a terme gràcies a les aportacions ciutadanes -per exemple mitjançant el micromecenatge- creix dia a dia.

Sobreviure els últims cinc anys no ha sigut gens fàcil: hi ha hagut l’augment de l’IVA i s’ha ajornat la llei de mecenatge. La cultura és un dels sectors amb més autoocupació: un 35% (la mitjana a Catalunya és del 16%). I no viu de les ajudes: el 2012 hi havia 35.856 empreses culturals i van generar 3.753 milions d’euros. El 2013 les subvencions del departament de Cultura a tercers ascendien només a 122,7 milions. En canvi, la Generalitat va destinar 211 milions a rescatar (fallidament) Spanair i el govern espanyol va aprovar una indemnització de 1.350 milions d’euros a la concessionària del magatzem de gas Castor. Potser la cultura està mal alimentada, però continua batallant per sobreviure. La qüestió és fins quan ho podrà fer.