Publicitat
Publicitat

L'exili de la família Carreras i de la icona religiosa

Del coll de Finestrelles a la caixa forta d'un banc suís

La Verge de Núria va creuar tot França amb la família Carreras i va acabar a Suïssa. Estaven convençuts que l'havien d'allunyar tant com fos possible de la frontera catalana.

El 22 de juliol del 1936, pocs dies després de l'esclat de la guerra, mossèn Ventura va substituir la Verge de Núria per una imatge de sant Joan, que va camuflar amb vestits de marededéu. "Volia endur-se la verge a França, però a mig camí s'hi va repensar: la policia francesa potser sospitaria que l'havia robada, així que la va amagar al coll de Finestrelles", explica Manuel Castellet, matemàtic i comissionat del patrimoni documental del Centre Excursionista de Catalunya fins a l'any passat. La mateixa nit, el mossèn va anar a casa de Manuel Carreras, un mecenes que estiuejava a Sallagosa, i li va deixar el mapa amb les indicacions d'on era colgada la verge, per si ell queia en desgràcia.

L'endemà el mateix mossèn Ventura descolgava la verge i l'amagava a la caixa d'un rellotge de la casa de Jacques Molas, a Guingueta d'Ix. Setmanes després, Carreras i el mossèn van decidir que el millor era allunyar la icona de la frontera tant com fos possible, perquè la guerra es preveia llarga i començava a haver-hi molt moviment de catalans d'un costat a l'altre.

Carreras es va fer càrrec de la icona, que acabaria viatjant amb la seva família cap a l'exili. Després d'una breu estada a l'abadia d'Hautecombe, a prop d'Aix-les-Bains, la verge va tornar a pujar al cotxe de la família Carreras, va abandonar França i va entrar a Suïssa. Primer la van dipositar a l'oficina de la plaça Bel-Air del Credit Suisse, a Ginebra. Quan Carreras va anar a viure a Lausana, la imatge es va guardar en una oficina de la Union de Banques Suisses. En l'últim trasllat de la família a Friburg, la imatge es va dur al palau episcopal i se'n va fer càrrec el bisbe, Marius Besson. El 1941 la icona va tornar a Núria.

Va ser Núria Carreras, la filla de Manuel Carreras, qui va fer arribar la carta manuscrita del mossèn, amb el mapa, a Castellet.

Més continguts de