CanesGérard Depardieu i Isabelle Huppert no apareixien junts en pantalla des que van protagonitzar Loulou a les ordres de Maurice Pialat. 35 anys després, Guillaume Nicloux els torna a reunir a Valley of love, però vist el resultat es podria haver estalviat l’esforç. Depardieu i Huppert són un matrimoni separat ja fa molts anys que es troben per passar una setmana al Death Valley; al darrere de la reunió hi ha la voluntat final del seu únic fill, que abans de suïcidar-se va anunciar per carta als pares la seva intenció de retrobar-se amb ells en aquest paratge. Sense saber si es tracta d’una última broma macabra, l’exparella s’instal·la en un complex turístic i deambula durant els dies pel desert californià intercanviant confidències i picabaralles que no van enlloc. Sembla que Nicloux hagi plantat els intèrprets en l’escenari per veure què en sortia, i el que ha sortit és el no-res. Un duel interpretatiu estèril que, en qualsevol cas, guanyaria un Depardieu immens -en sentit no figurat- per incompareixença d’Huppert.
A Chronic, el penúltim títol de la competició oficial, Tim Roth és un infermer especialitzat en malalts terminals que estableix amb els pacients un vincle gairebé amorós que alguns familiars no acaben de veure amb bons ulls. Amb una mirada clínica i distant, el director mexicà Michel Franco segueix Roth de pacient en pacient encaixant a poc a poc el trencaclosques d’aquesta ànima torturada. El film té un aire a cinema rigorós i truculent de la dècada passada, com un Michael Haneke de segona mà, i un xoc final absolutament gratuït. Fora de competició, The Little Prince demostrava que el cinema animat no s’ha de limitar a fotocopiar el model de Pixar. Més que adaptar el conte infantil, Mark Osborne crea un nou relat al voltant del de Saint-Exupéry que protagonitzen una nena amb tota la vida planejada i l’aviador retirat i una mica sonat de la casa del costat. Barrejant animació digital i tradicional, The Little Prince és una original i dolça excepció en el panorama animat mainstream.
Premi a un curt de l’Escac
El certamen de curts d’escoles de cinema que organitza la Cinéfondation de Canes va atorgar ahir el seu tercer premi a Víctor XX, dirigit per l’alumne de l’Escac Ian Garrido. Triat entre 1.600 candidats, Victor XX és el primer curt d’una escola espanyola seleccionat al concurs en els seus divuit anys d’història. El protagonista és un noi que viu amb la mare i la nòvia en un poble d’Almeria i que no acaba de saber si se sent més noi que noia. “Neix de la necessitat d’oferir un punt de vista molt personal d’un tema no gaire tractat”, afirma el director.
