"A veure, el cognom català més corrent?", demana Gerard Quintana al públic. "Ferrer!", diu Màrius Serra, que seu a les primeres files. La idea era traduir el Mr. Jones de la Balada d'un home prim , una persona incapaç de reaccionar davant el que està passant. Jordi Batiste va tenir la pensada de canviar de cognom a cada estrofa i, finalment, allò de do you, Mister Jones? es va acabar convertint en do you, Mister Mas ? (i després Mr. Navarro, Mr. Rivera, donya Alícia…).
Tothom semblava d'acord amb la vigència de cançons com aquesta, i molt especialment d'Una gran pluja molt aviat caurà i Els temps estan canviant . ¿Dylan va ser veritablement un visionari o és que els temps no han canviat gaire? En qualsevol cas, Quintana i Batiste recuperaven la tradició oral del folk, que sempre s'ha servit de músiques i lletres tradicionals per explicar els problemes de la gent. Amb l'acompanyament de les guitarres de Francesc Bertran i Amadeu Casas, durant dues hores van desgranar un repertori que faria les delícies dels fans si Dylan el toqués a Cap Roig.
Però no es tractava d'emular l'autor de Highway 61 revisited , sinó d'acostar al públic català uns textos que encara avui resulten polièdrics i plens de significats. Els millors van ser Com una dona , Visions de Johanna i La noia del país del nord -adaptada per Pau Riba-. Com una pedra en el camí , Trucant a les portes del cel i Escolta-ho en el vent van sonar més previsibles, però la vetllada va acabar de la millor manera possible gràcies a la recuperació del Tornaré a ser lliure , que Quintana ja cantava amb Sopa de Cabra.
