El barceloní Eduard Sanahuja guanya el premi de poesia Maria Mercè Marçal per 'El llançador d'espases'
El jurat destacat que el dolor i l'amor vertebren aquest recull poètic ple d'imatges colpidores
Golmés (Pla d'Urgell)'El llançador d'espases' d'Eduard Sanahuja ha guanyat la quinzena edició del premi de poesia Maria Mercè Marçal que lliura el Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Segons el jurat, el recull poètic reflexiona sobre el dolor amb "una gran riquesa d'imatges, un vers potent que porta el lector a entendre l'amor com l'única redempció possible, malgrat els capricis de l'atzar". L'obra ha resultat la guanyadora d'entre els 57 originals que s'han presentat a la convocatòria. El veredicte es donar divendres al vespre en una vetllada literària amb la presència d'unes 400 persones de l'àmbit cultural i associatiu del Pla d'Urgell i també de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
Durant l'acte de lliurament del guardó, el president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Francesc Fabregat, ha defensat que, sense desatendre cap necessitat dels usuaris del Consell, considera "necessari mantenir el premi literari perquè és una celebració cultural pròpia de la comarca i de Catalunya". També ha declarat que la festa literària "s'ha pogut celebrar dignament gràcies a l'esforç dels patrocinadors i dels assistents a l'acte". El premi de poesia Maria Mercè Marçal és convocat anualment pel Consell Comarcal del Pla d'Urgell i està dotat amb 3.000 euros, que corresponen als drets de publicació de la primera edició, i la publicació de l'obra guanyadora dins de la Col·lecció 'La Suda' de l'editorial lleidatana Pagès Editors.
El jurat del premi, format per Joan Cornudella, Dolors Miquel, Jordi Pàmias, Jaume Pont i Ramon Rubinat, ha atorgat el quinzè premi Maria Mercè Marçal per majoria a 'El llançador d'espases' tot i que també ha volgut destacar que entre els originals hi havia propostes d'alta qualitat, malgrat que només una pot resultar guanyadora.
'El llançador d'espases', del barceloní Eduard Sanahuja, és un recull dividit en tres parts que contrasten i dialoguen entre si. El narrador, fil conductor del llibre, parla des de la seva experiència de la vida i des de la seva concepció de la condició humana. Convençut que l'amor és l'única forma de redempció possible, observa com el pas del temps malbarata l'esperança i instaura un sediment de pèrdues que culminen en el darrer poema de la primera part –anomenada 'Quan érem capitans–, titulat 'Búfals', un homenatge a la germana arqueòloga de l'autor, desapareguda fa tres anys.
La segona part, 'Monstre', "és una reflexió sobre el deteriorament de la passió i de l'amor, una elegia a la solitud que es nega a renunciar a deixar d'estimar allò que fins i tot li provoca mal", segons el jurat.
El mal, el dolor, és precisament l'eix central de la darrera part del llibre i que dóna nom a l'obra, 'El llançador d'espases'. El dolor, com a única prova palpable de l'existència, "es presenta com una experiència única, intransferible, que es pot socialitzar, però que en cap cas es pot compartir plenament".
Segons ha destacat el jurat, 'El llançador d'espases' "és un llibre ple de ferides, d'aquelles ferides, en definitiva, que fan palesos els tombants més vulnerables de l'existència humana, amb les seves paradoxes i les seves contradiccions".
Expressivament, el llibre de Sanahuja "sobresurt pel domini del vers, que flueix amb dificilíssima naturalitat". Per damunt de tot, cal destacar segons el jurat "la mestria i força de les seves imatges, tan intenses, tan vives i profundes, tan dures de vegades, com colpidores". El portaveu del jurat ha destacat que el guanyador del 15è Premi de Poesia Maria Mercè Marçal "és poeta de la meditació i de la reflexió, de paraula interioritzada i punyent, de versos que saben transcendir, en definitiva, els fets concrets de l'experiència amb una intensitat conceptual propera a l'aforisme poètic per la seva contundència i el seu despullament".
L'autor
Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953), és titulat en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d'aquesta universitat. La seva producció literària abraça un únic gènere, la poesia. Ha publicat 'El gos del Galiot' (Edicions del Mall, 1981), 'Mirador' (Edicions del Mall, 1983), 'Doble joc' (Columna Edicions, 1988), 'En defensa pròpia' (Bromera, 1994) i 'Compàs d'espera' (Editorial Bromera, 2006).
Altrament, va ser inclòs a 'Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001', edició bilingüe efectuada per Jordi Virallonga i publicada per l'editorial DVD el setembre del 2001. Com a traductor, ha traduït al català una part de l'obra poètica de Blaise Cendrars ('Prosa del Transsiberià', Edicions 62, 1992).
Entre d'altres, l'obra de Sanahuja ha estat reconeguda amb diversos premis com ara la Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona 1985 per 'Hora baixa'; el Josep M. López Picó de poesia Vila de Vallirana 1987 per 'Doble joc'; ha rebut també el Premi, Ciutat de Terrassa 2001 per 'Cruels àngels de la mort'; i el premi Vicent Andrés Estellés de poesia de Burjassot 2005 per 'Compàs d'espera'.
En l'àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb altres tres poetes, l'Aula de Poesia de Barcelona, de la qual en aquests moments n'és és el vicepresident.
