Elogi de l’amistat (a Pep Subirós)
BarcelonaEl d’ahir al vespre, a la sala teatral de la Biblioteca Catalunya, la de La Perla, va ser un acte amb tres perles finals en record de Pep Subirós. El final que li va dedicar la seva filla Carlota cantant a cappella el Gracias a la vida de Violeta Parra (i una mica de Joan Báez, almenys per a mi). El final, també musical amb Bird on the wire de Leonard Cohen, del seu fill Pau i cia... i fotocòpia: “A vegades és una mica fotut que em digueu que m’assemblo tant al meu pare, però ho arregleu quan afegiu que era tan guapo”. I un final de la seva parella, amor i amiga de tota la vida, Lali Bosch: “Em sap molt greu que no siguis aquí, Pep, perquè les mostres d’afecte que he rebut aquests dos mesos són per a tu... Amb el Xavier [Rubert de Ventós] fa uns dies dèiem que faríem veure que ens morim perquè ens diguin que ens estimen”.
I abans dels tres finals, una munió d’amics fent l’elogi de l’amistat, de la capacitat del Pep, silenciós i parsimoniós, la mirada penetrant, de donar consistència i veritat a l’amistat. “Ens va ensenyar la importància cultural de l’amistat, és a dir, la importància de l’amistat per fer cultura”, va dir Jordi Balló. “El Pep era molt bona persona, i jo me l’estimava per això, perquè, com deia Machado, era, en el buen sentido de la palabra, bueno ”, va afegir Rubert de Ventós. “Totes estàvem enamorades del Pep”, va recordar la diputada de la CUP Gabriela Serra, companya d’aventures en l’antifranquisme i la Transició. “Sempre em defensava, m’és quasi impossible parlar d’ell sense emocionar-me”, va dir commogut Josep Acebillo, amb qui va compartir un altre tipus d’aventures, les de la construcció de la Barcelona democràtica i maragalliana.
I així van anar desfilant per l’escenari molts dels que van desfilar per la seva vida: els amics africans, els editors amics, els parents i tanmateix també amics, la gent de l’art, la gent d’arreu... Entre el públic, Jean-Louis Froment, Pepe Serra i tants altres. Molts.
Al final, ressonaven les paraules del Pau: “Cada persona té un principi i un final, però hi ha coses que es van transmetent, i no només entre pares i fills. L’acte d’avui també és un acte de transmissió: la vida del Pep continua amb tots nosaltres”. Sí, totes les aigües es comuniquen.
