Publicitat
Publicitat

ARQUEOLOGIA

Un arqueòleg va descobrir-les en un antiquari i s'han tornat al país d'origen

Espolien vuit peces amb jeroglífics a Egipte i acaben a Barcelona

Egipte continua sent víctima d'espolis als jaciments. I a vegades són de pel·lícula. Ahir es van tornar al seu país d'origen vuit peces amb jeroglífics que uns arqueòlegs catalans van descobrir en una galeria.

El 14 d'octubre del 2009, l'arqueòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Bosch va veure a l'aparador d'una galeria d'antiguitats dos blocs de pedra amb jeroglífics que li van cridar l'atenció per les seves inscripcions. Va alertar Josep Cervelló, doctor de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic (Iepoa) de la mateixa universitat, que va quedar espaordit amb el que va descobrir. Aquelles dues peces pertanyien a una tomba datada pels volts de l'any 2200 aC, del jaciment Kom al-Khamassin,a la necròpolis de Saqqara, un jaciment que el seu equip havia d'excavar. Finalment, però, no es va poder fer l'excavació perquè el van espoliar el 1999, després que hi fessin una prospecció arqueològica el 1997. Els permisos d'excavació s'estaven tramitant, però els saquejadors se'ls van avançar.

Quan i com van sortir les peces d'Egipte? Com van arribar a Barcelona? El doctor Bosch va denunciar la descoberta a la fiscalia especial de delictes contra el patrimoni històric. La policia i els Mossos d'Esquadra van engegar una operació coordinada -anomenada Saqqara- que va fer sortir a la llum sis peces més del mateix antiquari, que des del primer moment va col·laborar amb la policia després de saber que les peces provenien d'un robatori.

L'actuació policial va permetre rastrejar l'origen de les peces: un antiquari de Londres, que en va vendre més a un antiquari de Madrid i a un altre d'Austràlia. També es va saber que els jeroglífics van sortir al mercat el 2005. Aleshores es van poder recuperar alguns fragments, però no tots els que van sortir del país amb certificats d'exportació falsos. "En aquests casos, els últims antiquaris que tenen les peces a la venda no solen tenir cap responsabilitat, desconeixen d'on provenen les obres", diu Cervelló. Les autoritats egípcies fan grans esforços per evitar els espolis, però els jaciments sovint són enmig del desert, lluny de qualsevol nucli habitat.

El sacerdot del déu de la màgia

Josep Cervelló i Francesc Bosch es van haver de conformar investigant els blocs de pedra que van deixar els saquejadors. Dels 62 que van estudiar el 2005, en van trobar 25 de la tomba que els van buidar. "Tot i que el lloc està molt fet malbé hi volem tornar per investigar les restes que hi pot haver entre la sorra. A vegades una petita inscripció ens pot donar molta informació".

Els arqueòlegs catalans van descobrir que el personatge que s'hi va enterrar va ser Imep-Hur, un summe sacerdot de la dinastia VI de Ptah, el déu de la màgia i la màxima divinitat de Memfis, la ciutat més pròxima a Saqqara. "És un personatge emblemàtic del seu temps i només està documentat en aquesta tomba. A les inscripcions s'hi poden llegir els seus noms i les seves atribucions, que són atípiques perquè representen el pas del Regne Antic al Primer Període Intermedi de la història de l'antic Egipte", argumenta l'expert. Ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i Jesús Prieto de Pedro, director general de Belles Arts i Béns Culturals del ministeri de Cultura, van signar l'acta de restitució de les peces a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ha custodiat les obres durant dos anys com a dipòsit judicial.

Mascarell i Prieto van signar el certificat d'exportació de les peces. "No ens les prendran a la duana", va bromejar Mustafà Amin Badaui, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, que va venir a Barcelona per fer els preparatius per al retorn de les obres al seu país.

Més continguts de