Mor el degà dels directors teatrals catalans, Esteve Polls, als 93 anys

BarcelonaEl director teatral Esteve Polls ha mort avui als 93 anys després d'una llarguíssima trajectòria als escenaris catalans i als llatinoamericans. Es considera mestre i mentor d'actrius, especialment de Núria Espert, a més del degà dels directors catalans. Va recollir les seves memòries a 'Cinc minuts abans que caigui el teló. Memòries de tota una vida dedicada al teatre' (Viena Edicions, 2009).

Polls va debutar professionalment el 1952 dirigint 'L'amor viu a dispesa', de Josep Maria de Sagarra. El mateix any es va convertir en director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea, amb la qual estrenà diverses obres amb intèrprets com Maria Matilde Almendros, Mercè Bruquetas i Lluís Ordunas. També va fundar la seva pròpia companyia, Teatre Experimental de Barcelona, amb la qual va fer una gira per Itàlia el 1954.

El 1957 va estrenar al Teatre Grec 'Juli Cèsar', la primera obra en català autoritzada per la censura franquista. Durant els anys 50 va ser molt actiu en l'escena teatral de Barcelona, i va assumir temporades de diverses sales de la capital catalana com ara el Teatre Romea, el Poliorama i l'Orfeó Gracienc. També va fer-se càrrec de la temporada oficial del Teatre de la Zarzuela el 1960. Sis anys més tard va marxar a Amèrica, al capdavant de la Compañía Teatro Universal de Alejandro Ulloa. Hi estrenà 'La vida es sueño', de Calderón de la Barca, 'Otel·lo', de Shakespeare, i 'Los intereses creados', de Jacinto Benavente, entre altres muntatges. A més, va participar en la fundació de les companyies nacionals de teatre de Colòmbia i Costa Rica.

El 1973 va tornar a Catalunya i va encarregar-se de la Companyia Àngel Guimerà del Teatre Nacional de Barcelona. Amb aquesta formació va portar als escenaris obres com 'Les troianes', d'Eurípides, i 'El señor Pigmalión', de Jacint Grau. Del 1975 al 1980 va estar al capdavant de diverses companyies pròpies i va estrenar una versió teatral de 'Canigó', de Jacint Verdaguer. També va dirigir 'Fedra', de Racine, i una innovadora versió de 'Romeu i Julieta', de Shakespeare. Del 1986 al 1995 va centrar tota la seva activitat a Madrid i, aquest mateix any, va decidir retirar-se.

Tot i això, Esteve Polls va continuar en contacte amb els escenaris de manera discontínua. El 1998 va encarregar-se de l'antologia dels clàssics 'Joc d'herois i heroïnes', que va precedir les lectures dramatitzades 'Caos dempeus', de Verónique Olmi (2001), 'Jugant amb Molière' (2005) i 'Poema de Nadal', de Josep Maria de Sagarra (2007). La seva trajectòria escènica va ser reconeguda en diverses ocasions amb guardons com la Creu de Sant Jordi (1998) i el Premi Arlequí de Teatre de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya. Jordi Coca lamentava a Catalunya Ràdio que "el país no va fer res per Esteve Polls, els últims anys de la seva vida se'l va oblidar".