‘F.I.R.A.’, un espectacle de circ ple de màgia i sensibilitat

BarcelonaEl circ d’hivern de l’Ateneu de 9 Barris és cada any una de les propostes més interessants del gènere. El d’ara, F.I.R.A., és un breu, càlid i encisador viatge en què la màgia i la poesia s’abracen a l’abric d’una banda sonora original d’alt contingut emotiu. F.I.R.A. (fenòmens inversemblants rescatats de l’anonimat) és un espectacle aixecat sobre el moviment amb belles coreografies gimnàstiques, com la del número d’ombres i el de miralls de Maria Villate, tan aparentment senzill com realment evocador de figures animals i d’altres que es descomponen i creen imatges sorprenents. Dansa també al trapezi de balanç de Mari Paz Arango, una artista de petita figura que a l’aire exhibeix alguna cosa etèria, i dansa també a la perxa xinesa d’Adrià Cordoncillo. Impressionant la precisió d’Àfrica Llorens en unes acrobàcies plenes d’harmonia. F.I.R.A. és un viatge visual que recrea un ambient màgic -per irreal- i entranyable amb molt pocs elements i que posa l’accent en la teatralitat dels intèrprets sota el referent constant d’una nau de paper.

Seguint els passos del circ contemporani més exitós, els exercicis brollen d’un espai poètic poblat per un mariner, una noia de fer feines, una noia parisenca amb ombrel·la, un seriós trombó i una misteriosa dona que toca l’acordió. F.I.R.A., ben dirigit per Jordi Aspa, busca les imatges suggestives embolcallades per la música, que és el nexe i coixí dels exercicis. Tot plegat destil·la una captivadora plasticitat tenyida de bronze gràcies a una excel·lent il·luminació (Quico Gutiérrez). F.I.R.A. podria ser una mica més polit en les execucions, més acabat en les transicions, però amb el que hi ha ja n’hi ha prou per captivar espectadors de totes les edats, per emocionar-los, i perquè sortim amb ganes d’una mica més d’aquest viatge.