Fotografia de moda: els creadors dels desitjos

Barcelona“La fotografia de moda hauria de ser com qualsevol altra forma d’expressió artística. Quan t’expresses tal com ets, sense voler-te ajustar a res, és quan aconsegueixes transmetre la teva pròpia autenticitat”, diu la fotògrafa Bèla Adler sobre el seu ofici. Treballa en equip amb Salvador Fresneda i són dos dels 38 fotògrafs representats a Distinció. Un segle de fotografia de moda, la nova exposició temporal del Museu del Disseny. Aquest caràcter artístic fa que les fotografies de moda no només suscitin desig per adquirir les peces de roba que mostren, sinó que les converteixen en el recurs principal per crear les fantasies més diverses i explicar històries: des d’una dona amb un vestit de flors que toca el piano amb la mirada absorta, que Pere Casas Abarca va retratar els primers anys del segle XX, fins al personatge amb el rostre cobert amb una màscara de cuir que Ferran Casanova va immortalitzar el 2006. La María Candelaria de Pep Àvila va vestida de Chanel, però sosté un porquet com si fos el Nen Jesús. I el 1991 José Manuel Ballester va convertir una dona en un ocell només amb unes celles i unes pestanyes postisses.

A més d’aquests, la mostra també inclou treballs de Manel Esclusa, Maria Espeus, Oriol Maspons, Xevi Muntané, Manuel Outumuro, Leopoldo Pomés, Sergi Pons, Eugenio Recuenco, Daniel Riera, Carles Roig i Javier Vallhonrat, entre d’altres. I en les seves imatges la sensualitat i el desig apareixen en tots els seus matisos: des de la delicadesa i la suggerència d’una brusa transparent de Dior que porta una model retratada per Virgilio Cubero fins a dos banyadors de Guillermina Baeza que José Manuel Ballester va traslladar a una parella mullada que s’abraça en un parc aquàtic que sembla sortit d’una de les pel·lícules més descarades de Bigas Luna. Manuel Outumuro juga amb l’art dins l’art gràcies a l’elaborat abric de Kenzo que porta una model que va fotografiar a Berlín el 2008. La va col·locar davant un mural bucòlic on hi ha representada una escena campestre i la model sembla que n’hagi fugit i hagi fet un salt fins al segle XXI. “Una bona fotografia de moda és aquella que, malgrat que passin 50 anys, connecta amb la sensibilitat del públic i fa que sigui actual”, diu el comissari de la mostra, Juan Naranjo.

Cossos andrògins i vigorosos

El cos femení és el més habitual d’aquestes imatges, però Maria Espeus juga amb l’androgínia amb el retrat d’una noia que només porta un vestit d’home, i Txema Yeste subratlla la potència de la musculatura del model Andrés Velencoso cobrint-li el rostre amb un vel negre, com si fos un dels amants enigmàtics d’un quadre de Magritte.

“Per a mi és molt important que la model no sembli una tòtila. Odio l’estereotip de les models que fan gimnàstica davant la càmera amb uns moviments horribles. Jo les porto a la meva banda, que seria més cultural i més humana. Aleshores no semblen titelles, sinó persones que tenen una mirada culta”, va explicar Antoni Bernad sobre el seu treball amb les models. En una sessió que va fer per al dissenyador Josep Abril, Carles Roig va aprofitar la naturalitat dels models abans d’una desfilada. “És una altra cara de la mateixa moneda. A fora hi ha els llums i la passarel·la i al darrere hi ha el tràfec i els nervis de tot l’equip. Abans de desfilar els models arriben, meravellosos, amb la seva pròpia roba i aquesta visió també és màgica, no només documental”, va dir l’artista.

“Jo em baso en la intuïció més que en un concepte, perquè no he tingut mai la sensació d’estar fent una gran fotografia sinó que he volgut passar-m’ho bé”, va explicar el fotògraf Manuel Ferrater.

Una col·lecció pionera a l’Estat

Les 160 imatges exposades són una selecció de les 464 fotografies que el Museu del Disseny ha aconseguit per crear la primera col·lecció pública de fotografia de moda de l’Estat. “Estem convençuts que serà útil per difondre i divulgar la moda”, va dir la directora del centre, Pilar Vélez. Juan Naranjo ha distribuït les imatges en set àmbits que expliquen el sorgiment i l’evolució estètica de la fotografia de moda que s’ha fet a l’Estat des del 1900 i els canvis que han experimentat la moda i els costums i la comunicació des d’aleshores.

“A Espanya la fotografia de moda no està categoritzada. No ha format part de cap museu ni de la història de la fotografia, ni la de l’art, ni la de la moda. Internacionalment s’han fet diversos estudis, però des de posicions molt diferents i sense teories”, va dir el comissari, que també va explicar que des dels anys 80 les fronteres nacionals s’han esborrat en aquest camp. Com que els professionals de l’Estat treballen arreu no es pot dir que la fotografia de moda que es fa a l’Estat tingui unes característiques locals específiques.

“La fotografia de moda s’ha vinculat a l’elegància [no en va el títol és Distinció ], però també parla del que és diferent, del que s’escapa del seu període, de la creació que la connecta amb l’art d’avantguarda. Al llarg del segle XX la fotografia de moda està connectada amb els corrents de pensament i els corrents més avantguardistes que hi ha”, va concloure Naranjo.