Publicitat
Publicitat

Memòria Històrica

Dos documents inèdits aporten nous detalls sobre la mort de Francesc Macià

Jaume Creus, amic íntim de Macià, carrega amb contundència contra el bisbe Irurita perquè no volia que cap capellà atengués el president català

"A Barcelona, en aquell moment, teníem un mal bisbe, un gran enemic de Catalunya, que es deia Irurita. Estalviem la paraula senyor perquè no n’era. Es NEGAVA a enviar capellans, els quals demanava la família del president, per anar-li a cantar o resar l’absolta, abans de lliurar el seu cos al Govern de Catalunya pel seu embalsamament". És un extracte d'un dels documents que ha recuperat l'associació Memòria i Història de Manresa sobre les darreres hores del president català Francesc Macià. Es tracta d'una carta que el polític i industrial Jaume Creus, amic íntim de Macià, va enviar al mossèn Ramon Muntanyola, autor del llibre Vidal i Barraquer. Cardenal de la pau. Creus volia alertar Muntanyola sobre alguns "errors" que havia comès al llibre quan relatava els funerals de Macià.

L'altre document inèdit és La mort del President Macià, crònica que Joan Alavedra, secretari personal del president, va transmetre per Ràdio Barcelona el Nadal del 1935, quan feia dos anys justos de la mort de Macià. Alavedra relata els darrers moments del president republicà: "En la seva cambra, resistia a la mort. Hi lluitava. No volia morir. Mancava tanta feina...! No volia morir. No ho creia. Va ser més tard, això. Però així que ho va comprendre, va acceptar-la, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida". Alavedra també explica amb detall com va viure aquella matinada de Nadal quan el conseller de Cultura, Ventura Gassol, que hores més tard pronunciaria l'oració fúnebre de Macià, el va telefonar per dir-li: "Veniu...! Correu...! S'acaba...!". En aquest document Alavedra defineix Macià com "un home de gran volada. Un català de molta ambició per la seva pàtria. Un home de gran raça. Un caràcter que marca una generació. Un home d'aquells que agafa un país, el desperta d'un crit, i el posa en marxa...".  

Els documents els ha proporcionat Lluís Willaert, dentista i gran amic de Jaume Creus. Willaert conservava força documentació d'un gran valor històric, i ha aportat diverses cartes de Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n’hi ha de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera. Entre les carpetes que ha donat Willaert hi ha una dotzena de fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1936, i dues fotografies de l’homenatge que es va tributar a Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, el 1948.


Més continguts de