Publicitat
Publicitat

TEATRE

Gregor Samsa i els monstres kafkians de Vesturport

Escollir és descartar. El focus deixa a l'ombra el que no il·lumina: canvia la mirada i canvia el camp de visió. Decisions que en un escenari són dramatúrgia. Quan el nou marc és poderós, el públic oblida i accepta, assumeix aquesta realitat dramàtica com l'única vàlida. Què passa quan l'espectador no aconsegueix desfer-se del record? Poden passar moltes coses, també que faci un pas enrere i es limiti a contemplar la dramatúrgia com un exercici més o menys assolit. Pot passar fins i tot amb propostes tan irreprotxables com la Metamorfosi , de Kafka, revisada per la companyia islandesa Vesturport.

David Farr i Gísli Örn Gardarsson -un cos acrobàtic per a Gregor Samsa- decideixen que els veritables monstres són la família (el pare, la mare, la germana) d'aquest viatjant que es desperta un matí convertit en una bestiola. Ells protagonitzen la metamorfosi: d'individus convencionals a subjectes despullats dels mínims trets d'humanitat. Gregor només canvia en la seva decadència física, abandonat pel món que creia conèixer. Els directors augmenten la violència (física) que genera el rebuig a qui és diferent, subratllen la seva lectura política -premonició de l'horror del segle XX-; emfatitzen la ironia de les aparences, el bucolisme de la mediocritat ètica.

El drama de Gregor Samsa queda en segon pla, només rescabalat per l'espectacular desplegament físic de l'actor. La Metamorphosis Vesturport és una obra que posa a prova la percepció de l'espai i la relació amb el cos. El xoc circense de dues realitats juxtaposades: una per a Gregor i una altra per a la resta dels Samsa. I aquest efecte gairebé aconsegueix abduir l'espectador. Gairebé.

Més continguts de