“Amb Steiner vas distret, fas un revolt i de sobte apareix al mig de la teva vida”

BarcelonaEl seu L’ombra de l’eunuc (Proa, 1996) és un homenatge a Steiner a partir d’una de les seves frases. ¿Per què la va escollir?

En una obra de Steiner sobre Tolstoi i Dostoievski em va sobtar molt quan diu: “Donaria tota la meva obra per haver escrit quatre d’aquestes pàgines”. Vaig pensar: “Mentida, però ho has dit i ho has escrit”. Continuava afirmant que “el crític, quan mira enrere, l’únic que veu és l’ombra de l’eunuc”. És a dir, veu l’ombra d’algú incapaç de crear. Aquesta idea transmet una sensació d’esterilitat humana. Em va impressionar, però sabia que Steiner estava mentint i feia literatura, perquè segur que no canviaria tota la seva obra per quatre pàgines de Dostoievski.

L’empremta de Steiner també apareix a Jo confesso (Proa, 2011), en què es fa palesa la relació entre la cultura i la barbàrie.

Les meves lectures formen part de la meva universitat. Entren dins meu i, de sobte, apareixen. Això em va tornar a passar mentre treballava en Les incerteses (Proa, 2015), amb un poema polonès en què apareix una referència al sacrifici d’Isaac. Em va afectar molt, perquè aquest passatge d’Abraham i l’obediència cega a una ordre cruel de Déu és un dels més bèsties de la Bíblia. Llegint-ho i escrivint-ho se’m va acudir que Steiner n’havia parlat. Era en una conversa amb Pierre Boutang en què parlaven del mite d’Antígona i del sacrifici d’Isaac. Steiner és d’aquells personatges que vas distret, fas un revolt i de sobte apareix al mig de la teva vida. També és present a Les incerteses en un altre moment. Una professora de la Sorbona va convidar-lo a l’institut. Al llibre hi surt la lliçó que dóna a la mestra: als alumnes pots explicar-los el que vulguis. Potser se’n riuran, però almenys t’hauran escoltat. Per tant, la presència de la seva obra és constant. Des d’un punt de vista anecdòtic, Steiner, Berlin i altres pensadors els tinc al costat, a un pam del lloc on treballo.

Steiner no concep el futur de la literatura amb gaire optimisme i lamenta que, actualment, no tenim “grans clàssics com Balzac i Zola”. Vostè també ho veu així?

Ell té una capacitat de visió espectacular que jo no tinc. Però d’obres genials en sortiran, segur. Mentre hi hagi persones aniran sortint obres mestres que es mantindran generació rere generació i n’acabarem dient clàssics. N’estic convençut.

Pensaments al voltant d’un pergamí imaginari

La troballa fictícia d’un pergamí del segle II serveix d’excusa a George Steiner per teixir, en les 80 pàgines de Fragments, una síntesi dels seus interessos intel·lectuals i vitals. Steiner, un erudit que creu en el coneixement pluridisciplinari, reflexiona al llibre publicat per Arcàdia sobre temes com la necessitat de silenci, les gratificacions de l’amistat, el potencial de l’educació, la raresa del talent, l’omnipotència dels diners, els perills de la religió i la transcendència de la música. Als 86 anys, les reflexions d’aquest savi són escoltades arreu del món per intel·lectuals, escriptors i filòsofs, com hem recollit a l’ARA. I en canvi, ell es pregunta: “Quin sentit podem trobar en el fet que nou desenes parts dels éssers humans no aportin pràcticament res a l’avenç del coneixement, a les consecucions científiques i estètiques i als llegats excepcionals dels quals depèn la civilització?”