Publicitat
Publicitat

Joaquim Garrigosa: "La pujada de l'IVA és una injustícia flagrant"

Contundent "Tractar la cultura com un bé de consum o com un luxe em sembla un insult" OBC "Hi ha un impediment legal de l'Estat que ens impedeix convocar noves places per a l'orquestra"

Joaquim Garrigosa (Barcelona, 1955) dirigeix L'Auditori des del mes de març. En temps d'ajustaments pressupostaris, té els reptes de captar nous públics i consolidar i obrir al país l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Si el context econòmic no era prou complicat, ara s'hi afegeix l'augment de l'IVA, que s'enfila fins al 21%. La primera reacció de Garrigosa ha sigut oferir un 50% de descompte en les entrades que es comprin entre el 3 i l'11 de setembre.

Què representa la pujada de l'IVA?

Jo vull entendre la cultura com un dret del ciutadà, una cosa essencial de la seva vida que el fa acostar-se a una dimensió transcendent. Tractar la cultura com un bé de consum o com un luxe em sembla un insult. Una societat sense cultura és una societat òrfena d'alguna cosa, i el dret dels ciutadans a la cultura és inalienable. Per això a L'Auditori hem decidit aplicar aquests descomptes entre el 3 i l'11 de setembre. Hi perdem diners, però no ho fem com una operació de mercat, sinó des del convenciment que aquesta pujada de l'IVA de la cultura és una injustícia flagrant que pot fer molt mal, perquè és un atac directe a la creació de nous públics.

En context de crisi dins d'una crisi, ¿com es creen nous públics?

Si portéssim els Rolling Stones a fer un concert acústic a L'Auditori, amb dues hores ja tindríem les entrades exhaurides. Dic els Rolling Stones com podria dir Lang Lang o Jonas Kaufmann. Però, si no és un artista mediàtic, és més difícil que la gent es mogui. S'està perdent la dimensió de descobrir què passa quan vas a un concert, l'emoció del feedback que es produeix entre l'intèrpret i el públic. El nostre repte és fer descobrir a la gent tot el que aporta l'experiència de la música en directe.

I com ho faran?

Hi ha elements de canvi social importants. ¿Com és que hi ha un públic tan gran a L'Auditori, el públic dels cabells blancs? Avui dia el públic d'entre 40 i 50 anys que teníem està portant els fills al zoològic. La gent té els fills més gran. És un canvi social, però no ens hem de lamentar. Hem de trobar la manera que aquest públic segueixi venint i descobreixi la grandiositat d'un espectacle de música en directe. I això no és fàcil, perquè s'ha de convèncer la gent que paga la pena fer l'esforç de sortir de casa.

Sovint parla d'obrir l'OBC a la ciutadania, però ¿això com es concreta? No n'hi ha prou fent un concert a les Festes de la Mercè.

Es tracta d'aconseguir que el ciutadà de Barcelona i alhora també el de Catalunya senti que l'OBC és la seva orquestra. Com ho podem fer? No és fàcil, perquè una orquestra com l'OBC necessita un escenari molt gran, que no tingui menys de 14 m d'amplada per 8 m de fons. I aquests escenaris no són gaire habituals. També necessita unes condicions acústiques favorables, perquè, si no, no arriba bé a la gent. Per tant, no pot tocar en un teatre si no està ben condicionat i tampoc hi tants auditoris. El que hem d'aconseguir és que el ciutadà vingui a L'Auditori. Estem buscant la manera que la gent identifiqui que aquest és L'Auditori de tothom, dins d'un triangle cultural entre Tolosa, Montpeller i Barcelona.

Quin és el cost de la gira que farà l'OBC per Centreeuropa?

Ara ho estem preparant. Podrien ser uns 100.000 euros, però farem actuacions i, per tant, també rebrem diners. La nostra obligació és procurar que no suposi un dèficit i que el pressupost de l'orquestra quedi equilibrat. La internacionalització de l'OBC és important. Hem de ser presents a Salzburg i portar arreu d'Europa el nom de Catalunya, i el nom de Barcelona. Ara bé, no hem d'oblidar que l'OBC té l'obligació residencial d'actuar a L'Auditori.

El director de l'OBC, Pablo González, es queixava fa uns mesos dels problemes laborals de l'orquestra.

Entenc les queixes del director de l'OBC, però el problema no és estructural sinó d'estabilitat en els llocs de treball. Hi ha un impediment legal de l'Estat que no permet convocar noves places, i hem de treballar amb contractes temporals. En algunes especialitats tenim precarietat, però no perquè no tinguem músics, sinó perquè no els podem estabilitzar perquè legalment hi ha un impediment. Pot ser que un músic busqui una feina amb més garanties en una orquestra francesa. I si hi ha una jubilació, no podem substituir la plaça, i hem de fer interinatges. A nosaltres, les orquestres de Sibèria ens estan festejant músics, i no és broma. Hi ha una orquestra de Sibèria que se'ns vol emportar dos músics.

Més continguts de