Publicitat
Publicitat

MÚSICA

SAN MIGUEL PRIMAVERA CLUB 2011

El xou de John Maus triomfa a Barcelona

La 'performance' de l'artista nord-americà va fer aixecar el públic del Casino l'Aliança del Poblenou. Un dia abans, a Madrid, el xou havia provocat indignació generalitzada

El xou del músic nord-americà John Maus al San Miguel Primavera Club 2011 en cap cas pot definir-se com a concert. Sobre un playback amb les cançons del seu últim treball, l’aclamat We must become the pitiless censors of ourselves (2011), Maus crida com un energumen, com si estigués fora de si, trisca de punta a punta de l’escenari, sua com un verro i s'autolesiona, clavant-se cops de puny a si mateix al cap. I només de tant en tant canta, malament, la lletra de les joies de pop sintètic retro que conformen el seu últim àlbum.

A Madrid, on Maus va tocar el dia abans, en general va ser percebut com una presa de pèl. Però a Barcelona la recepció del xou va ser radicalment diferent. El públic ja sabia què s’esperava, ja fos perquè va veure Maus al Primavera Sound 2009 o pel soroll que havia generat l’actuació a Madrid. I potser en part gràcies a la reacció d’un grup de fans acèrrims, que només començar Maus van aixecar-se per veure el xou drets just davant de l’escenari –potser per fomentar la provocació de la proposta; tant a Barcelona com a Madrid el nord-americà estava programat en teatres, amb el públic assegut–, la gent que omplia el Casino es va entregar al joc de Maus.

El nord-americà va generar rialles, estupefacció i crits, que s’afegien als seus. I va fer aixecar cada vegada més persones, que s’acostaven a l’escenari seduïdes per l’estrany poder d’atracció que provocava la música, hipnòtica i suggerent, i l’estranya performance de Maus, violenta, provocativa, repetitiva i en part fins i tot commovedora. Tot plegat una experiència col·lectiva que no va deixar indiferent. També va provocar algunes baixes, però.

Més continguts de