Publicitat
Publicitat

'Maletes perdudes', de Jordi Puntí, acaba d'aconseguir un dels guardons més prestigiosos de les lletres catalanes

Jordi Puntí guanya el premi Lletra d'Or

El jurat de la 55ª edició del premi Lletra d'Or ha premiat Maletes perdudes, de Jordi Puntí, perquè és "una novel·la d’arguments que llisquen, es trenen i s’encaixen sense discontinuïtats: una novel·la tan novel·lesca com documental i evocadora de llocs i de climes concretíssims, cordial i llegidora però sense ni un gram d’ingenuïtat"

La novel·la Maletes perdudes, de Jordi Puntí, ha estat guardonada amb la Lletra d’Or, un premi que es concedeix cada any, des del 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol institució o grup editorial.
Aquest premi va néixer per iniciativa d'un grup de nou amics lletraferits, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases del guardó. Els creadors del premi i membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova. El darrer jurat l’han integrat els escriptors David Castillo i Enric Gomà, l’autor de teatre David Plana, els periodistes Elisenda Roca i Vicent Sanchís, la lingüista Marta Estella, els crítics literaris Manel Ollé i Lluís Muntada, i l’actriu Mercè Pons.
Enguany el jurat ha valorat Maletes perdudes com “una novel·la d’arguments que llisquen, es trenen i s’encaixen sense discontinuïtats: una novel·la tan novel·lesca com documental i evocadora de llocs i de climes concretíssims, cordial i llegidora però sense ni un gram d’ingenuïtat. Una novel·la escrita sense presses, amb una raríssima professionalitat d’escriptor que s’hi mira, que es documenta, sospesa i valora cada paraula, cada objecte i cada gest, cada referència i cada miratge de cada època i de cada lloc”.
Així mateix, han volgut destacar que “més enllà del plaer sostingut de llegir un llibre ben escrit i ben construït, amb una ambició genuïna que no es queda en pretensió sinó que justifica tots els anys de feina que Jordi Puntí hi ha abocat amb el resultat d’un relat savi, de la manera que la literatura pot arribar a ser sàvia (quan diu les coses que no hi ha altra manera de dir, i quan provoca emocions i reflexions que només poden arribar a quallar amb el pacte d’ombres rar i preciós que s’hi ha aconseguit d’establir), més enllà d’aquest plaer estètic, el llibre toca i remou el lector en diferents moments, però sense explotar les baixes passions de la sensibleria”.
El guardó és una lletra phi (Φ) d’or, símbol clàssic de l’equilibri, creada pel joier Manel Capdevila i Massana, a qui va succeir el seu fill, Joaquim Capdevila, i uns anys després el nét, Manel Capdevila, l’actual impulsor del premi.
Entre els autors premiats en edicions anteriors destaquen els noms de Salvador Espriu ( Final del laberint, 1956), Josep Pla ( Barcelona, 1957), J.V. Foix (Onze Nadals i un cap d’any, 1961), Joan Fuster ( Nosaltres els valencians, 1963), Joan Vinyoli ( I encara les paraules, 1974), Mercè Rodoreda ( Mirall trencat, 1976), Pere Calders, (Invasió subtil i altres contes, 1979), Blai Bonet ( El jove, 1988), Terenci Moix ( El sexe dels àngels, 1993), Quim Monzó ( Vuitanta-sis contes, 2000), Julià Guillamon ( El dia revolt: literatura catalana de l'exili, 2009) o el guanyador de l’edició anterior, Joan Daniel Bezsonoff ( Una educació francesa).
El premi té un gran prestigi en l’àmbit cultural català, tant per la qualitat de les obres guanyadores com pel prestigi dels membres del jurat. També s’aprecia molt l'originalitat i simpatia amb què es lliura el premi.

Més continguts de