Josep Lluís Mateo, un arquitecte europeu

BarcelonaDe la idea als fets, és a dir, del plànol a l’edifici construït, i publicat. L’arquitecte Josep Lluís Mateo acaba de publicar Facts (Actar), un nou recull de la seva obra recent. Si els seus inicis, a la dècada dels anys 80, van estar marcats per la reflexió -com a director durant deu anys dels Quaderns d’arquitectura i urbanisme -, des dels anys 90 ha desenvolupat una de les carreres amb més pes internacional entre els arquitectes catalans -de fet, és catedràtic emèrit de l’Escola Federal Politècnica de Zuric.

Josep Lluís Mateo no s’identifica amb l’etiqueta d’arquitecte català o espanyol i reivindica una identitat transnacional. “La nostra activitat és bàsicament europea”, afirma l’arquitecte. I comença a superar les fronteres europees: té en construcció un edifici d’habitatges a Beirut i ha projectat un barri a la Xina. En els últims anys treballa sobretot a França, on ha finalitzat un bloc amb un centenar d’habitatges a Tolosa i una altra promoció a Bordeus, i un complex que inclou habitatges, un centre comercial i aparcaments, englobats sota el nom de Porta d’Entrada a Baiona. “L’aportació que hem pogut fer a França és de caire artesanal, intel·lectual i constructiu”, diu Mateo. També acaba de guanyar el concurs per a la construcció d’una escola d’audiovisuals a Montpeller i el d’un edifici d’habitatges a Barcelona. “Un concurs és un exercici mental i productiu”, diu Mateo. Pel que fa a la capital catalana, afirma que “torna a haver-hi una certa activitat” en el sector i que la ciutat gaudeix d’una bona imatge a nivell internacional: “A fora s’aprecia el plus de creativitat que poden aportar els arquitectes catalans i espanyols”. Mateo ha participat al congrés d’arquitectura celebrat a Barcelona per parlar sobre els valors de l’arquitectura i el compromís social.

Montjuïc, muntanya dels museus

A més de les obres construïdes, el llibre inclou tres projectes. Entre ells hi ha el nou centre urbà de Niça, amb una extensió de més de 200 hectàrees, que està en curs, i el projecte que va fer per al concurs del Centre Internacional d’Art Parietal a Lascaux, que va quedar en segona posició per darrere dels noruecs Snohetta. El més innovador, però, és la Muntanya dels Museus, a Montjuïc, el projecte per unir els pavellons d’Alfons XIII i Victòria Eugènia amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que té pendent l’ampliació a aquests dos edificis. El seu projecte preveu un vestíbul, uns ascensors inclinats i unes escales mecàniques subterrànies. Tot i que va quedar aturat amb el canvi de govern a l’Ajuntament de Barcelona, Mateo explica que la seva proposta es podria executar “per fases”. “El MNAC té moltes possibilitats -afegeix-, però també té molts problemes, entre els quals hi ha la localització. La muntanya de Montjuïc té una gran imatge, però poc ús. Li aniria bé tenir més activitat urbana, que no quedés com un residu”, afegeix. Els pavellons de Montjuïc són similars als dos palaus de la Galeria Nacional de Praga que Mateo va connectar fa pocs anys amb un accés d’acer i vidre.

Una de les obres recents més destacades de Mateo és un centre cultural a la localitat portuguesa de Castelo Branco, un gran prisma suspès que aixopluga part de la plaça que té a la base. “Entre l’inici del projecte i el de les obres van passar 12 anys, però la meva obsessió era veure’l encara com un nen que ha de créixer”, conclou.