Publicitat
Publicitat

EL SECRET DE...

Julià Guillamon

Sovint una novel·la és una eina que l'autor utilitza per exorcitzar un passat amagat al subconscient. Un exemple habitual és el de l'escriptor que vol recuperar la memòria d'una infància que va oblidar, o de la qual es va voler deslliurar. L'escriptor només ha de jugar a fer de psicoanalista i escenificar al llibre els records d'aquell període. Els morts gairebé sempre tornen.

Aquest podria ser el cas de Julià Guillamon i el seu llibre La Moràvia (Galaxia Gutenberg). Guillamon assegura que el poltergeist va passar per accident: s'ho va trobar mentre recapitulava anècdotes de l'època en què visitava sovint el Brasil. Guillamon explica que La Moràvia "havia de ser una novel·la filosòfica sobre un paio que volia tornar a aquell temps en què el progrés tècnic proporcionava a la gent la promesa d'un món millor". La novel·la havia de ser una mena d'almanac de la cultura derivada de l'industrialisme, i cada capítol havia de contenir un tema: "El menjar industrial, la literatura industrial, el cinema industrial, l'amor industrial... Seguint aquesta lògica, un dels capítols havia d'anar sobre el viatge industrial".

Guillamon va trigar més de vint anys a concloure La Moràvia . Un període de temps tan extens pot donar peu a fer que l'autor acabi incorporant múltiples variacions a l'argument. Guillamon volia que la seva experiència al Brasil aportés un seguit d'exemples de paisatges industrials, com el pantà d'Itaipú. Però en comptes d'icones industrials li venien al cap les barraques de Porto Alegre. I les faveles de Porto Alegre li recordaven el barraquisme del Poblenou dels seus pares. "Em vaig adonar que si estava escrivint el llibre no era per la fascinació dels paisatges i del món industrial que havia vist de petit al Poblenou. Hi havia un drama més profund: el meu pare havia estat obrer metal·lúrgic, però jo ja no pertanyia al seu món, m'era totalment estrany. L'educació que havia rebut m'havia separat de la meva gent". Al final, Barreiros, protagonista del relat i col·leccionista de peces i records industrials, no fa un almanac de màquines rovellades sinó una introspecció a les seves arrels.

Més continguts de