L'ARA recordarà diumenge la presa de Barcelona el 1939

BarcelonaHi ha imatges emmetzinades de simbologia immunda. Una és la de Heinrich Himmler, líder de les SS, aixecant el braç a Barcelona. El jerarca nazi va visitar la capital catalana, i també el monestir de Montserrat, el 23 d'octubre del 1940, mentre Franco i Hitler s'entrevistaven a Hendaia. Aquesta fotografia, fruit de la victòria franquista a la Guerra Civil, és una de les imatges que retraten els primers anys d'una postguerra que a Barcelona va començar el 26 de gener del 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat. 75 anys després, l'ARA de diumenge que ve recordarà la presa de Barcelona amb un diari especial que analitzarà com va canviar la vida dels catalans després d'aquella ocupació. També es podrà aconseguir, per 17,90 euros, el llibre de Paul Preston Franco. El gran manipulador (Editorial Base), en què l'historiador anglès destrueix els mites construïts al voltant de la figura del dictador. El llibre de Preston, que aprofundeix amb rigor de biògraf en l'anatomia d'una ambició, ajuda a definir la personalitat cruel i venjativa de Franco desfent la mistificació que ha projectat certa historiografia.

Les pàgines de l'ARA del 26 de gener inclouran un recull de testimonis de ciutadans, polítics, escriptors i periodistes sobre els últims dies a Barcelona abans de l'arribada de Franco i també sobre l'ocupació i l'èxode. Diferents historiadors aportaran anàlisis sobre les conseqüències d'aquell 26 de gener del 1939 i sobre els canvis que es van produir en la societat catalana quan es van començar a aplicar les polítiques repressives. Tot plegat tindrà com a complement un calendari visual que detallarà els moviments de l'ocupació i de l'exili.

La caiguda de Barcelona després de quatre setmanes de bombardejos de la Legió Cóndor i de l'aviació alemanya va precipitar la fi de la Segona República. El 10 de febrer l'exèrcit sublevat va arribar a la frontera francesa, i el dia 27 els governs del Regne Unit i de França van reconèixer el règim franquista, que va proclamar l'acabament de la guerra l'1 d'abril. Tot el territori va quedar sotmès per una dictadura amb el reconeixement de democràcies internacionals.

Esborrar la memòria

En el programa repressiu de Franco tenia una importància estructural la construcció d'un relat històric que implicava crear una nova versió del passat. Per tant, calia esborrar la memòria i aniquilar qualsevol element que no s'ajustés al discurs de l'aparell ideològic del franquisme. Franco volia projectar la imatge d'una Barcelona feliç, catòlica i feixista, que no amagués la connivència del dictador amb el nazisme alemany que ben aviat atacaria Polònia i desencadenaria la Segona Guerra Mundial.

El monogràfic de l'ARA dedicarà espai a explicar com es va produir aquell adoctrinament i com va afectar l'educació, la cultura i la premsa. També analitzarà el paper de les noves elits econòmiques i polítiques que van dominar la Barcelona de la postguerra i la repressió social i econòmica que va patir bona part de la població.