L''Homo sapiens' més antic de Catalunya és dona i té 23.330 anys

BarcelonaPoca cosa se sap de la dona més antiga de Catalunya de la nostra espècie. Va viure fa 22.330 anys i en tenia probablement uns 40 anys quan va morir al Pla de l'Estany. No se sap com va morir: només se li ha trobat una petita contusió al cap, que en cap cas li hauria pogut provocar la mort. Segurament pertanyia a una comunitat nòmada i recol·lectora i va viure en l'època de l'última glaciació.

El paisatge estepari d'aleshores -a Marsella hi havia pingüins- té poc a veure amb l'actual. Però la seva no era ni de lluny una societat desorganitzada: "En aquell moment, el període gravetià, hi havia un sistema ideològic i iconogràfic compartit a diferents llocs d'Europa. Els Homo sapiens de fa 22.000 anys feien més o menys el que fem nosaltres: creaven art, es reproduïen i enterraven els seus morts", descriu l'arqueòleg i investigador de la Universitat de Girona, Joaquim Soler, que ha fet l'estudi amb l'arqueòloga Bibiana Agustí.

El crani de la dona Homo sapiens més anciana de Catalunya no és una troballa recent. El van desenterrar el 1972. El va localitzar durant una excavació a la cova Mollet III del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà Josep Maria Corominas. En aquell moment hi va haver controvèrsia sobre si era o no del paleolític: "Corominas ja va intuir la seva importància i l'edat antiga del fòssil perquè hi havia ornaments personals com dents de cérvol i petxines perforades, però com que estava molt a prop d'un potent estrat de l'edat de bronze, finalment es va decidir que era un enterrament molt més recent i es va oblidar", explica Soler.

Fa uns anys, l'equip de Soler va decidir reprendre l'estudi del crani: "Quan vaig tenir el crani a les mans, em va semblar increïble que no fos del paleolític; va ser intuïció", afegeix l'arqueòleg. Es va enviar el crani al laboratori de Gröningen d'Holanda, on finalment, per radiocarboni amb el mètode AMS, n'han concretat l'antiguitat en uns 22.330 anys. El resultat de l'estudi es va publicar al Journal of Human Evolution .

Fins ara l'humà anatòmicament modern més antic de Catalunya era la dona de la Balma Guilanyà (Navès, Solsonès), que va ser enterrada durant el període azilià, tot just després d'acabar el paleolític superior, ara fa uns 11.000 anys. La dona de les coves de Serinyà li dobla l'edat i és també una de les més antigues de tota la península Ibèrica. Només la superen les restes d'un infant de fa 25.000 anys, que es va trobar a Mallaetes (La Safor, País Valencià), i l'enterrament d'un nen de 24.000 anys a Lagar Velho (Portugal).

A Segrinyà hi ha un total de tretze coves, que van ser ocupades per diferents poblacions des dels inicis del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls. Van ser utilitzades sobretot com a refugi, magatzem i lloc sepulcral. Fa més d'un segle que s'excaven: les primeres investigacions les va fer, a la segona meitat del segle XIX, Pere Alsius. Anys més tard, Corominas va seguir excavant les coves, sobretot la de l'Arbreda. Mollet III, on s'ha trobat el crani, no s'havia tocat, pràcticament, des del 1972. Fa cinc dies, però, els arqueòlegs hi van tornar a treballar. El crani s'exposarà al Museu de Banyoles.