Publicitat
Publicitat

MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA

L'Animac 2011 obre portes avui a la Llotja de Lleida

L'animació ja no és cosa de quatre gats

En la quinzena edició, l'Animac és un referent en el món de l'animació. Aquest any acull un total de 96 títols, provinents de 25 països diferents, que donen fe dels canvis que s'han produït en el sector.

No fa gaires anys, corria l'estranya llegenda urbana que l'animació independent era cosa de quatre freaks amb un parell de pèls a la barbeta, que es deixaven la suor per engegar un projecte visionari, que amb prou feines s'exhibia en algun festival. Amb el temps, aquesta ridícula imatge ha perdut vigència, entre altres coses perquè els animadors ja no formen clans endogàmics i apartats que es reuneixen d'amagat en cambres plenes d'ordinadors. L'art de l'animació s'ha socialitzat d'una manera fulminant des del principi del mil·lenni. I els directors, programadors i espectadors de l'Animac n'han pogut donar fe en aquest temps.

Avui comença a Lleida la 15a edició de la mostra d'animació més popular de Catalunya, un referent per als animadors més arriscats de tot el món. L'Animac se celebra al voltant de l'edifici de la Llotja, amb altres espais complementaris com el Teatre Municipal de l'Escorxador o la Seu Vella. Fins al dia 27 d'aquest mes, l'Animac passarà comptes amb una pila de productes que ens ensenyen que, en aquesta matèria, els temps han canviat. La seva directora, la donostiarra Isabel Herguera, deixebla de Nam June Paik, n'ha pres consciència des que va agafar el timó del certamen. "L'animació ja ha vençut les fronteres de la indústria i de la tradició -explica-. Gràcies a internet i a les aplicacions dels mòbils, ha quedat a l'abast de tothom. I això ha fet que el mitjà sigui molt més democràtic. Abans calia esperar a tenir una bona càmera de 16 o de 35 mm". Herguera està convençuda que és gràcies a això que els productes que s'hi mostren són cada vegada millors i més variats.

Els tresors de la nova edició
La directora, que es també la creadora de peces d'animació com El sueño de Íñigo o La gallina ciega , explica que el programa que avui es presenta és un bon reflex de la hibridació que s'ha donat en les propostes en aquest camp. "Ara ens podem trobar elements de la iconografia oriental barrejats amb el pulp i restes de Yellow submarine ", sintetitza Herguera. Des d'avui fins diumenge veurem una mica de tot. Clàssics immortals com les animacions de plastilina de Bruce Bickford o Goodbye Mister Christie , l'últim llargmetratge de Phil Mulloy. Còctels catalans, com Miguel Gallardo i Karin du Croo. La Xina serà el convidat especial del festival, amb la representació de l'expert Liuyi Wang. I, per no oblidar el mainstream , Shamik Majumdar, director de desenvolupament de The Walt Disney Company, visitarà l'Animac per mostrar-nos els projectes de la companyia més recents i arriscats.

"Si hagués d'assenyalar quan es va produir el gran canvi en el món de l'animació, crec que parlaria de la irrupció de l'After Effects", diu Herguera. I passa revista a Metropia , un film nòrdic de ciència-ficció dirigit per Tarik Saleh, i a N.A.S.A. The Spirit of Apollo , de Syd Garon i Sam Spiegel. Però aquí no acaba la cosa. Al marge d'il·lustres convidats i magnífiques pel·lícules, l'Animac deixa un espai enorme per al públic. Tallers, sessions interactives i l'experiència pilot del concurs Es Pot Animac demostren que l'animació ja no és només per als entesos i que, com diu Isabel Herguera, "tothom hi pot participar".

Més continguts de