Publicitat
Publicitat

Rousseau defensava el paper de l'educació per formar un pensament crític i singular

L'ètica de l'autenticitat

La vigència del pensament de Jean-Jaques Rousseau és inqüestionable. Avui més que mai, la lectura de la seva obra ens pot ajudar a repensar i reorientar els afers polítics, a construir models socials més justos i a fer de l'educació un vertader camí cap a la responsabilitat social i la democràcia.

L'obra de Rousseau és intel·ligent i sensible. Conté l'eloqüència de l'il·lustrat i la bellesa del romàntic. És un filòsof complex, el pensament del qual no està fet d'una sola peça, no tan sols perquè l'espectre de temes que abasta és amplíssim -filosofia política, filosofia del llenguatge i de la cultura, música, educació en l'art i l'amor-, sinó perquè la seva visió sobre aquesta diversitat tampoc no prové d'un pensament sistemàtic i tancat, ni pretén orientar-s'hi.

Hi ha, sens dubte, uns principis que es mantenen constants en tota l'obra i que constitueixen els fonaments de la seva filosofia. El primer i el més conegut de tots és el que afirma que l'ésser humà és bo per naturalesa. Per al filòsof no es tracta d'una condició moral o ètica innata, sinó d'una propensió natural. De fet, Rousseau deixa ben clar que l'ésser humà, en la primera infantesa, és un ser amoral. No coneix ni el bé ni el mal, però tendeix al bé, perquè estima tot allò que el conserva i el preserva. El mal apareix tan sols en l'ésser que pateix.

Un altre de seus grans principis és el de la llibertat. L'home neix lliure i per totes bandes es va encadenant. Es tracta d'una filosofia que constitueix el que alguns han anomenat l'ètica de l'autenticitat. L'ésser humà és terriblement vulnerable a les influències socials, i si des de petit hi està exposat és probable que no arribi a construir una identitat pròpia i autèntica. I que visqui confós sense saber mai qui és i què vol.

Per això, en la seva obra, el paper de l'educació esdevé fonamental. Rousseau no pretén adaptar el nen a l'ordre social, sinó per contra, apartar-lo d'aquest ordre. Un aïllament que cal entendre com una metàfora, ja que no es tracta d'educar ermitans, sinó de procurar, mitjançant l'educació, el desenvolupament d'una identitat pròpia. La bona educació sempre lluita a contracorrent, fomentant el desenvolupament de la singularitat, del pensament crític, de l'amor pel coneixement i la responsabilitat del subjecte. Una responsabilitat que s'aconsegueix des de la premissa de la llibertat. El subjecte es fa càrrec de les conseqüències dels seus actes quan ha triat realitzar-los. Per això l'educació rousseauniana s'origina en la llibertat.

Vida privada

Rousseau, com molts altres filòsofs, carrega en el seu patrimoni diversos reclams històrics que han anat tenint ressò fins als nostres dies. Neuròtic i conflictiu, pare irresponsable i masclista, entre d'altres. Però no ens correspon jutjar la seva vida, sinó reconèixer la grandesa d'una obra. Després dels conflictes que va tenir Rousseau amb David Hume, es van publicar molts textos intentant desprestigiar el filòsof. L'opinió pública, sense importar-li la vida íntima de l'escriptor, va defensar a ultrança la imatge de qui, al cap i a la fi, era l'autor d' Emili i de Júlia o la Nueva Eloísa . La resta, als seus savis lectors, no els va importar gens ni mica.

Confio que llibreries i editors, diaris i revistes, com passa a França, honorin la seva memòria -en el 300è aniversari del seu naixement- reeditant-ne els textos i promovent-ne la reflexió mitjançant jornades, trobades i congressos. La filosofia de Jean-Jaques Rousseau s'ho val sense cap mena de dubte.

Més continguts de