Lluïda posada en escena amb un càsting irregular

BarcelonaR ent és un clàssic dels musicals. L’obra, inspirada en La bohème, de Puccini, parla de l’amor i de la vida d’un grup d’artistes de l’East Village de Nova York en temps de la sida. Només tres anys després de l’estrena mundial va arribar a Barcelona (1999) en una producció de Focus i Rock and Pop de gran qualitat amb Daniel Anglès, un dels grans coneixedors del gènere al nostre país. Ara Anglès dirigeix la nova versió, la primera en català.

Tot i que la sida ha deixat de ser una condemna a mort per convertir-se en una cadena perpètua (en el món occidental), ni les circumstàncies dels artistes ni el tema dels desnonaments han canviat tant. En tot cas, l’ underground actual es més aspre i la bohèmia està entristida. La nova proposta funciona en el seu conjunt amb una hàbil direcció d’Anglès, que ofereix un espectacle d’intensitat notable malgrat que els aspectes dramàtics quedin completament desdibuixats. Alguns moments fa vibrar i d’altres, massa, fa patir. Hi ha algun error de càsting entre els protagonistes i un dèficit de fraseig que dificulta molt la comprensió de les lletres de les cançons i fins i tot el seguiment de l’argument per als neòfits.

Magnífic el nivell actoral i vocal d’Albert Bolea com a transvestit Angel. Poderoses interpretacions de Queralt Albinyana i Anna Heredia en el paper de la parella de lesbianes Maureen i Joanne. Empàtic i graciós el Mark Cohen de Nil Bofill. Intens i emotiu el Tom Collins de Xavi Navarro, amb un delicadíssim T’abrigaré. No és el cas de la Mimi de Mireia Òrrit, amb una veu massa tendra i una actitud de high school. Tou i poc intens el Roger Davis de Víctor Arbelo. Nota d’excel·lent per als cinc músics, que no es veuen a l’escenari ni surten al dossier de premsa ni al web, i que descobrim quan saluden al final.