Publicitat
Publicitat

Art

Va viure a París, on va obrir una fàbrica de joguines

El MNAC exposa el Torres-García més íntim

La mostra permet conèixer el procés creatiu de l'artista i analitza els seus dilemes artístics en paral·lel a l'evolució del Modernisme al Noucentisme i les avantguardes

El cantó més íntim del pintor hispano-uruguaià Joaquim Torres-García s'exposa al MNAC des d'avui i fins a l'11 de setembre. A prop d'una vuitantena d'obres, moltes de les quals són dibuixos inèdits, permeten explorar el procés creatiu de l'artista i la seva evolució del Modernisme al Noucentisme i les avantguardes, com ha explicat el comissari de la mostra, Tomàs Llorens.

L'exposició vol apropar l'espectador a "la intimitat del procés creatiu de l'artista" i analitza els dilemes artístics i els camins que va seguir Torres-García. "El classicisme i la modernitat són dos principis contraposats, però l'obra de Torres-García es pot entendre com una refutació permanent d'aquest principi", ha apuntat Llorens. La voluntat de sumar pols oposats va portar l'artista a "integrar raó i naturalesa, abstracció i primitivisme, l'etern i el temporal, i el classicisme i la modernitat".

Una primera sala evidencia aquesta dualitat i s'hi poden veure dues obres del final de la vida de Torres-García com La maternitat. La família (1944), una obra de grans dimensions i de tema clàssic, i Art constructiu universal (1942). La mostra també explora el procés de formació de l'artista, la vida a Barcelona i les col·laboracions amb Gaudí i Prat de la Riba, i els anys de plenitud, quan la naturalesa, la raó i l'Atlàntida es convertexien en les idees principals de la seva poètica. 

Nacut a Montevideo el 1874 i fill de pare català, l'artista es va instal·lar a Catalunya el 1891 i es va formar a la Barcelona modernista. D'aquest moment data El temporal no és res més que símbol (1914), la prefiguració del fresc que Prat de la Riba li va encarregar per al Palau de la Generalitat. A Nova York, l'artista "atrapa el ritme febril de la gran ciutat", segons Llorens, i destaquen els àlbums de dibuixos. Torres-García també va viure a Florència i París; allà va engegar una fàbrica de joguines i es va convertir en animador de l'abstracció d'entreguerres, en contacte amb cercles com Abstracció-Création i els artistes Van Doesburg o Hélion.


Més continguts de