Publicitat
Publicitat

L'alemany Jonas Kaufmann tanca avui el Festival Castell de Peralada

Jonas Kaufmann: "M'agrada massa cantar per ser només el tenor del moment"

El Festival de Peralada s'acomiada avui amb una de les estrelles més cobejades de l'òpera. Jonas Kaufmann posarà la seva passió a una gala lírica amb àries de Verdi, Wagner i Bizet, entre d'altres.

Jonas Kaufmann (Munic, 1969) està acostumat a sentir que és el tenor del moment, el més versàtil, el més capacitat de la seva generació per cantar tant el repertori operístic alemany com l'italià o el francès. Tot això és cert, com es podrà comprovar avui a la gala lírica que tancarà l'edició 2012 del Festival Castell de Peralada, i en què estarà acompanyat de l'Orquestra de Cadaqués, dirigida per Jochen Rieder.

Kaufmann, apassionat i assenyat alhora, entoma la rotunditat dels elogis amb naturalitat. Diu que no es tracta de ser "el tenor del moment, sinó un tenor a llarg termini". Reconeix que en el món de l'òpera a vegades cal tenir "una mica de sort" i sobretot "prendre les decisions correctes". "No cal agafar el primer tren. Potser és millor el segon, encara que et porti per un camí més llarg. M'agrada massa cantar per ser només el cantant del moment", explica.

No s'amaga darrere una falsa modèstia que en el seu cas no seria creïble, i argumenta les respostes amb solidesa fins i tot quan l'entorn no és el més còmode. Ahir, tan bon punt va baixar de l'avió que el portava de Munic a Barcelona, amb barba de més d'un parell dies i visiblement afectat per la calor i els estralls d'una agenda aclaparadora, el tenor va dedicar gairebé una hora a atendre la premsa catalana en una sala del mateix aeroport.

Tot i ser una estrella de l'òpera cobejada pels principals teatres del món, Kaufmann no sembla que visqui en una bombolla. Quan se li demana si la crisi afecta l'òpera, activa un discurs de defensa de la cultura que va més enllà de l'interès gremial. "A Europa hi ha una gran crisi que afecta tot el que depèn dels diners públics. A Alemanya, on els danys no són tan dramàtics, hi ha tants teatres d'òpera que el més probable és que la meitat hagin de tancar. Però la gran pregunta que cal fer és: quin és el resultat de prendre segons quines decisions? La història demostra que la cultura és necessària. Retallar en cultura i educació és retallar el futur de les noves generacions", diu Kaufmann, que "lamentaria" que es fessin passos enrere. "Confio que no passi, perquè, si no, d'aquí 25 anys no aniria ningú als museus o als teatres i es perdria una generació. Les retallades han de ser racionals, i no es pot retallar en tot", diu amb contundència.

El més important és la veu

La posició de Kaufmann també és contundent en el conflicte entre les exigències d'alguns directors escènics i la responsabilitat del cantant. "El més important és el rendiment vocal", afirma sense dubtar. Considera que no cal que "tot sigui transgressor i brutal". Admet que cada generació adapti les òperes als nous temps, sempre que no es faci "una cosa completament diferent simplement per satisfer l'ego del director". "Puc córrer per l'escenari i que el públic escolti la meva respiració, però el resultat vocal no serà bo. No som actors de prosa, som cantants", diu.

Saber dir que no també forma part del seu ideari. Ell, que domina com ningú diferents repertoris, ara com ara coneix els límits de la seva versatilitat i encara té papers per als quals no se sent preparat, com l'Otel·lo de Verdi. "No tinc prou experiència. És millor que abans faci altres papers de Verdi", diu.

Més continguts de