Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

De les coses que poden passar a la capital del regne

Què passarà amb Mario Gas? L'alcalde de Madrid ha fet cap al ministeri de Justícia i a la dona de José Maria Aznar li ha tocat la grossa, ja que s'ha convertit en la primera alcaldessa de la capital d'Espanya. En matèria cultural, Gallardón havia confiat, des que va ser president de la Comunitat de Madrid, en Alicia Moreno, una independent amant de l'art i poc amiga del protagonisme. Moreno ho ha deixat perquè és dubtós que pogués seguir treballant amb la llibertat i l'autonomia que li havia donat Don Alberto. Alicia Moreno va ser la protectora de Mario Gas i tots dos han capgirat el ranci llinatge del teatre de la plaça Santa Ana de Madrid. L'han convertit en un escenari atrevit i artísticament compromès i han canviat el públic que hi era habitual. La pregunta és què passarà ara amb Mario Gas. Ell, que no és home que accepti imposicions i sí un director de prestigi, no ho veia gaire clar ja abans de les eleccions generals.

Els problemes d'Animalario. Unes paraules d'Alberto San Juan agafades al vol arran de la presentació de Penumbra al Teatre Lliure. La viabilitat de la companyia madrilenya més important del moment està en joc per qüestions financeres. Els ajuntaments els deuen molts diners. Animalario, que d'aquí uns dies estrenarà El muntaplats de Harold Pinter al Matadero de Madrid, sap que ha de reinventar-se. Ja van a taquilla per les Espanyes, però amb preus de 12 euros l'entrada difícilment poden suportar una estructura de producció i exhibició tan gran. I això que no els falten funcions.

El nom de la cosa. Abans es deia ministeri de Cultura, ara és una secretaria d'estat. I? El rang ministerial no ha servit en l'última legislatura per defensar les necessitats pressupostàries del departament al consell de ministres. De lluita per un tracte fiscal preferent a la cultura, res de res. Com sempre, la tasca de producció del ministeri ha beneficiat, exclusivament, Madrid, sense que les companyies dites nacionals no hagin sortit gairebé mai de la seu capitolina. La col·laboració amb les autonomies es limita a subvencionar festivals o centres de creació amb criteris, de vegades, discutibles. La cultura és una competència transferida als governs autonòmics, que haurien de disposar dels recursos que té el ministeri. Així que el nom no fa la cosa.

Més continguts de