Malmeses les petjades de dinosaure de Fumanya

FumanyaUna esllavissada ha fet malbé part de les petjades fòssils de dinosaure de fa 65 milions d’anys que es conservaven al jaciment de Fumanya, entre els termes municipals de Fígols i Vallcebre (Berguedà). Les pluges dels últims dies han fet cedir una porció important de la paret vertical del conjunt paleontològic, a l’antiga explotació minera a cel obert de Fígols. Situada a 1.500 metres d’altitud, els científics consideren que Fumanya és la zona d’Europa amb més petjades de titanosaure, l’últim gran herbívor del Cretaci superior. El despreniment podria haver fet desaparèixer un 15% de les 2.200 petjades que s’estima que hi ha a l’àrea més meridional del jaciment.

Fumanya sud és un dels quatre espais del conjunt paleontològic berguedà -que té 35.000 metres quadrats- i també és el més destacat. La paret que ha perdut terreny té 12.000 metres quadrats, 1.000 dels quals correspondrien a la zona esfondrada, segons estima Àngel Galobart, paleontòleg d’aquest jaciment i cap de recerca del grup del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia (ICP). En tot el conjunt hi ha 3.500 petjades, cosa que converteix la superfície afectada en el punt amb més concentració d’aquestes restes fòssils. Des de l’any 2014 és un espai protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Perill de més esllavissades

“Ho vam advertir. Fa 12 anys ja vam dir que les petjades descobertes fins ara podien arribar a desaparèixer si l’administració no actuava per protegir-les”, assegura Àngel Galobart. El paleontòleg afirma, a més, que des del 2005 hi ha un estudi que proposa impermeabilitzar la paret i adverteix del risc d’erosió. Un extrem del qual diuen que no tenen constància al servei de Patrimoni del departament de Cultura. El director general, Jusèp Boya, sosté que ningú havia notificat el risc d’erosió del jaciment ni al departament ni als serveis territorials, i fins i tot rebaixa la superfície que ha patit l’esllavissada als 400 metres quadrats.

Boya considera que no hi ha hagut negligència de l’administració i ho compara amb el campanar esfondrat de l’església de Rosselló: “En aquell cas tampoc hi va haver un avís del bisbat de Lleida, si no actuar-hi hauria sigut una absoluta prioritat”. A partir d’ara el Govern treballarà per protegir la zona i evitar riscos per a les persones que s’hi acostin i posteriorment estudiarà com drenar l’aigua de la pluja per protegir el jaciment. “Haurem de fer-hi una inversió destacada i amb celeritat”, avança Jusèp Boya. Tècnics de l’Institut Cartogràfic de Catalunya van advertir ahir del perill de més esllavissades si no s’hi actua aviat.

La gestió del conjunt paleontològic és en mans del Consorci de la Ruta Minera del Berguedà, els responsables de la qual reiteren que sí que havien fet arribar l’alerta als serveis territorials del Govern i relaten que fa uns mesos ja hi havia hagut un petit esfondrament. “Hem avisat més d’un cop. Els nostres recursos per actuar són limitats”, detalla Lluís Cadena, alcalde de Vallcebre. Fumanya aspira a ser patrimoni de la Unesco juntament amb altres jaciments de la Península i va ser descobert el 1986 pel naturalista berguedà Lluís Viladrich.