Publicitat
Publicitat

ATQUITECTURA

Mor l'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales als 73 anys

Va morir aquest diumenge de forma sobtada i sense que se'n coneguin les causes. La seva desaparició deixa l'arquitectura catalana sense una de les veus més lúcides de l'evolució de l'espai urbà

L'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales va morir ahir de forma sobtada i sense que se'n coneguin les causes, segons s'ha sabut a l'entorn arquitectònic més proper. Nascut l'any 1939 a Barcelona, la seva desaparició deixa l'arquitectura catalana sense una de les veus més lúcides sobre l'evolució de l'espai urbà i l'arquitectura contemporània.

Solà-Morales també va destacar per la seva contribució en el vessant teòric i docent. Era catedràtic d'urbanisme de la Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona des
del 1968 i fou el fundador i director del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, des del qual va formar diverses generacions d'arquitectes que han seguit les seves passes. Entre els seus llibres destaquen 'Deu lliçons sobre Barcelona" o "Les formes de creixement urbà".

Durant el Fòrum 2004 va ser el comissari de l'exposició 'Ciutats/Cantonades', una profunda reflexió sobre el creixement urbà a tot el món en la que reivindicava una mirada a escala humana del fenomen. En totes les seves obres sempre transmetia aquesta preocupació per la percepció real de la gent del carrer, i el seu planejament urbà tenia molt en compte la passejada i la percepció del ciutadà de peu de les obres, en detriment dels dissenys espectaculars.

La tasca des del seu despatx professional ha deixat diverses obres de rellevància a Barcelona. El centre l'Illa Diagonal amb Rafael Moneo és una de les seves obres principals. Però també va tenir un paper cabdal en la transformació de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics, i en especial del front marítim, convertint-se en la seva obra més coneguda el disseny del Moll de la Fusta. L'arquitecte va rebre el premi nacional d'urbanisme el 1983 pel seu pla de rehabilitació de la Barceloneta.

Solà-Morales també va deixar la seva empremta a d'altres ciutats europees com Porto, on va revitalitzar el seu front atlàntic, o La Haia. Destaca també l'adaptació
d'una antiga base submarina alemanya al port de Saint-Nazaire, a la Bretanya francesa, i la seva contribució en la construcció de l'estació intermodal de Lovaina (Bélgica).


Més continguts de