Publicitat
Publicitat

ART

L'artista va guanyar la tercera edició del premi que dóna l'entitat

Mona Hatoum: bellesa i perill a la Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró presenta l'exposició Mona Hatoum: projecció, fruit del III premi Joan Miró que li va ser concedit el 2011. Les seves obres es mouen entre la bellesa i el perill.

Mona Hatoum va néixer el 1952 a Beirut en una família palestina. El 1975, el mateix any que va esclatar la guerra del Líban, l'artista va marxar a estudiar a Londres durant uns mesos i ja no va poder tornar al seu país. Actualment està considerada com una de les artistes internacionals amb una trajectòria més personal i consolidada. La seva obra és coneguda arreu del món i ha sigut objecte de nombrosos estudis. Però a contracor de la mateixa Hatoum, la seva obra s'ha vist com un reflex de la seva biografia. Els estudiosos han llegit la seva producció exclusivament des de la condició de dona, immigrant i artista compromesa. "És molt fàcil, quan s'introdueix un artista en el cànon oficial, carregar algú com Mona Hatoum de noves etiquetes, de tancar-la dins una nova closca", afirma Martina Millà, la directora de projectes de la Fundació Joan Miró i comissària de l'exposició Mona Hatoum: projeccions .

El Museu de Montjuïc ha organitzat la primera exposició individual de l'artista a Barcelona en el marc del III premi Joan Miró, que li va ser atorgat el 2011. Millà s'ha proposat eixamplar l'horitzó de les lectures de l'obra de Mona Hatoum. "Hi ha obres molt més òbvies en l'àmbit polític i no les hem volgut incloure. Hem volgut donar una visió més complexa i oberta de la seva trajectòria, no tan icònica. Malgrat que és una artista molt coneguda i molt analitzada, hem intentat mostrar una altra Mona Hatoum. Crec que és un gest que havíem de fer", assenyala. "La tendència geopolítica per explicar i sobreexplicar la meva obra, o sobreidentificar-la amb el meu origen, rebutja altres possibilitats d'interpretació", assegura la mateixa artista.

Inspirar-se en la nena que va ser

Martina Millà sembla que ha trobat la inspiració per capgirar els discursos sobre l'obra de Mona Hatoum pensant en la nena que va ser l'artista i com es va fer seu el món, entre la felicitat i la inquietud. Les obres més primerenques incloses dins l'exposició fan referència al cos. El vídeo del 1996 Gola profunda revela el viatge que fa una càmera dins l'interior durant una colonoscòpia. Està projectat dins un plat, en una taula parada. Les imatges poden resultar tan boniques com repulsives i tenen un estrany toc surrealista. Aquest joc de contrastos representa l'estratègia que l'artista utilitza per commoure els espectadors i recorre tota la seva trajectòria.

Mona Hatoum: projeccions està formada per 40 instal·lacions de grans dimensions, fotografies, vídeos i altres obres de petit format realitzades entre el 1994 i aquest any. A més, l'artista ha realitzat un nou treball per a l'exposició, Turbulència . Aquesta instal·lació és una gran catifa de boles de vidre transparent de diferents mides. La seva bellesa contrasta amb el fet que no estan subjectes i es podrien dispersar amb un petit gest. "Ofereixen una imatge bella, perquè juguen amb la llum natural de les sales, però al mateix temps tenen un to inquietant, perquè si les trepitgessis relliscaries i cauries. I l'obra també representa una bassa primigènia, d'on sorgeix la vida", diu l'artista. Una altra de les obres més recents és Teranyina , una xarxa de cables i esferes de vidre bufat que representen gotes de rosada suspeses del sostre de la sala. "Parla d'atrapar, però no en el sentit tràgic, sinó en el sentit de la interconnexió", apunta l'autora. Aquesta obra l'ha adquirit recentment la Fundació La Caixa.

El diàleg que Mona Hatoum ha mantingut en moviments artístics contemporanis com el minimalisme, el land art i fins i tot el pop-art, és una altra de les claus de la mostra. Abans d'interpretar les obres políticament es pot apreciar com l'artista ha rosegat els volums purs de les escultures minimalistes per evocar els edificis de Beirut bombardejats durant la guerra a Búnker, com fa créixer herba damunt els sacs de sorra d'una trinxera a Jardí penjant o com converteix desenes de granades de mà en un bodegó d'objectes tan exquisits com inquietants realitzats amb vidre de Murano a Natura morta amb granades.

Més continguts de