BarcelonaEl poeta suec Tomas Tranströmer (Estocolm, 1931-2015), guardonat el 2011 amb el premi Nobel de literatura, va morir dijous als 83 anys. A més de la seva dedicació a la literatura, va exercir de psicòleg en institucions penitenciàries, on es va fer càrrec de la rehabilitació de joves delinqüents, i també era músic i traductor. “I tot sense resposta i violent, com quan el telèfon sona en la fosca”, diu un dels seus poemes. Tranströmer havia patit un ictus el 1990. La meitat dreta del cos li va quedar paralitzada i va perdre la parla, però no l’escriptura. Va rebre el Nobel perquè “gràcies a les seves imatges translúcides i concises, ha donat accés renovat a la realitat”.
“La meva vida. Quan penso aquestes paraules veig un raig de llum al meu davant -diu un dels seus textos-. En una aproximació més gran, el raig de llum té la forma d’un cometa, amb cap i cua. L’extremitat més intensa, el cap, és la infantesa i els anys de creixement. El nucli, la seva part més densa, és la infantesa més primerenca, en la qual els trets més importants de la nostra vida es defineixen”.
Concís, clar, expressiu
Després d’haver publicat poemes en diverses revistes, Tranströmer va publicar el seu primer llibre, 17 dikter, l’any 1954: va ser considerat una de les obres més destacades de la dècada. Ja en aquest volum s’apreciava l’interès de l’autor per la natura i la música, temes que el van acompanyar en bona part de la seva obra, així com l’austeritat, la concreció i les metàfores clares i expressives. Els següents reculls, publicats entre el 1958 i el 1966 el van confirmar davant la crítica i els lectors com un dels poetes destacats de la seva generació.
Autor d’una dotzena de poemaris i d’un llibre de memòries, traduïts a prop de 50 llengües, Tranströmer només ha sigut traduït al català en una ocasió, a Edicions Perifèric, que va publicar La plaça salvatge, una obra publicada originàriament l’any 1983 i una de les més significatives de l’autor. L’editorial madrilenya Nórdica ha publicat els últims anys dues antologies de l’obra de Tranströmer i la seva poesia completa, El árbol y la nube. Obra poética 1954-2004, on es pot observar la seva lírica reposada i plena d’imatges naturals. En els últims anys s’havia decantat cap a formats menors i més concentrats, com els haikus.
