Publicitat
Publicitat

Literatura

Mor l'escriptor Eliseo Alberto

Creador polifacètic, entre les seves obres destaquen 'Caracol Beach' o el guió cinematogràfic de 'Guantanamera'. Residia a Mèxic des de feia vint anys

Eliseo Alberto (Arroyo de Naranjo, 1951), considerat un dels millors escriptors cubans dels últims temps, va morir ahir a Mèxic després de les complicacions d'un trasplantament de ronyó. 

Des de Mèxic, on vivia exiliat des de feia vint anys, Alberto va recrear l'Havana de la seva joventut. La ciutat era un espai de llibertat, ple de "prostitutes, artistes, homosexuals, delirants i mentiders", però a l'arribada de Fidel "es va acabar la festa", explicava en una visita a Espanya per presentar la seva última novel·la, El retablo del conde Eros.

Fill d'un dels grans poetes de Cuba, Eliseo Diego, i conegut amb el sobrenom de Lichi, Alberto va llicenciar-se en Periodisme i va dirigir revistes com El caimán barbudo i Cine cubano. La seva obra polifacètica inclou els reculls de poesies Importará el trueno (1975) o Las cosas que yo amo (1977) o les memòries Informe contra mí mismo. L'autor en feia referència com un llibre "a favor del que estimo: la meva família, els amics, l'illa sencera". 

Com a novel·lista destaquen La fogata roja (1985) o La eternidad por fin comienza un lunes (1992). Amb Caracol Beach (1998) va aconseguir el Premi Internacional Alfaguara de Novel·la. També va escriure els assajos Dos cubalibres i Nadie quiere más a Cuba que yo (2004) i el guió cinematogràfic de Guantanamera, una mirada a través de l'humor negre a la Cuba de finals del segle XX dirigida per Tomás Gutiérrez Alea.

La seva ficció està marcada per la voluntat de reflexió sense deixar de banda l'humor. "La literatura està obligada a reflexionar sobre la condició humana sense deixar de ser divertida", deia un dels personatges del seu últim llibre.

Eliseo Alberto residia a Mèxic des de 1988, l'any 2000 va obtenir la nacionalitat mexicana, i feia referència a l'exili com "aquella gran violació". Familiars i amics recorden la figura d'Alberto i lamenten la seva pèrdua. Reynaldo González, Premio Nacional de Literatura 2004, va destacar "les virtuts humanes, el particular sentit de l'humor i la solidaritat" d'Alberto. "Hem perdut un home d'un talent estètic i artístic d'alta qualitat, molt cubà", va recordar.


Etiquetes

Més continguts de