Publicitat
Publicitat

Mor l'escriptor de ciència-ficció Brian Aldiss als 92 anys

Va escriure 'Supertoys last all summer long', el relat amb el qual es va basar Spielberg per al film 'Intel·ligència artificial'

Brian Aldiss (Norfolk, 1925 - Oxford, 2017) va començar a escriure relats durant l’adolescència per combatre els abusos i la por. “Explicava històries de terror perquè els altres nois deixessin de burlar-se de mi. En algun moment vaig passar a escriure-les”, relatava el 2015 en una entrevista al diari britànic The Telegraph. Aldiss va morir dissabte als 92 anys amb més d’un centenar de llibres publicats i després d’haver deixat una profunda empremta en la ciència-ficció.

Considerat un dels pares de l’onada renovadora d’aquest gènere literari i un dels mestres de la ciència-ficció britànica, Aldiss va començar la seva carrera com a escriptor professional amb títols com 'La nave estelar' (1958), 'Invernáculo' (1962), amb la qual va aconseguir el premi Hugo, Barbagris (1964) i 'El árbol de saliva' (1965), guardonat amb el premi Nébula. Fortament influenciat per H.G. Wells, amb aquests relats va obtenir el reconeixement del públic i de la crítica, però no va ser fins al 1969 que va assolir una de les seves fites més rellevants: la creació d’un conte que més endavant faria el salt al cinema. Va ser el relat 'Los superjuguetes duran todo el verano' (1969), la història d’un robot amb aparença de nen que fa tot el possible per complaure la seva mare. El conte va cridar l’atenció del cineasta Stanley Kubrick, que va engegar un projecte per adaptar-lo al cinema. Després de la mort del director de 'La resplendor', Steven Spielberg va reprendre el projecte i va estrenar el film el 2001 sota el títol d’ 'Intel·ligència artificial'.

Als anys 70, Aldiss va deixar enrere la seva faceta més experimental i va apropar-se a un públic més ampli amb obres com 'Frankenstein desencadenado' (1973) i 'La otra isla del Doctor Moureau' (1980), que no van agradar gaire a la crítica. Per guanyar-se de nou el reconeixement literari, l’escriptor britànic va donar llum a la trilogia 'Heliconia' (1982-1985), una història que suposa un retorn a la ciència-ficció més ortodoxa i que s’ubica en un planeta on les estacions de l’any duren segles. L’exercici va sortir-li bé: la crítica va lloar-ne les trames complexes i sofisticades i va qualificar la saga com una obra “que actua de pont entre la ciència-ficció clàssica i la literatura contemporània”.

Malgrat que Aldiss va traçar gran part del seu camí literari des de la ciència-ficció, també va creuar les fronteres del gènere per explorar la poesia, la no-ficció i les memòries. En aquest camp va publicar la saga d’'Horatio Stubs', una sèrie de llibres en què novel·lava els seus records i explicava les experiències que va viure a Birmània i a l’Extrem Orient. Amic de Kingsley Amis (pare de l’escriptor Martin Amis), C.S. Lewis i J.R.R. Tolkien, Aldiss va deixar un llegat literari que després ha servit de guia a altres autors com Neil Gaiman, un dels seus deixebles. La manera d’Aldiss d’entendre la ciència-ficció també va marcar el gènere. El 2007 afirmava a la BBC: “No estic d’acord amb la gent que pensa que la ciència-ficció és una manera de predir el futur. Crec que és una metàfora de la condició humana”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT