Publicitat
Publicitat

'CONTRA COMPANYS, 1936'

Mort el president, Catalunya independent

Sexe, violència i independència nacional. "Si fóssim un país amb Estat, d'això ja n'hauríem fet una pel·lícula". Ho va dir Josep-Lluís Carod-Rovira ahir al vespre a la llibreria Laie, on es presentava Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la Revolución . Un llibre d'història que, ves quina cosa, es llegeix com un thriller . I que faria les delícies de Hollywood, perquè no només hi ha un misteri polític (un complot independentista contra el president Companys, poca broma) sinó també una rossa explosiva que amaga un secret, i fins i tot un robatori a punta de pistola de lingots d'or i de platí. Vaja, que no estem parlant d'una pel·lícula indie , precisament, sinó d'una superproducció amb els ingredients adequats per rebentar taquilles.

"La política catalana és molt procliu a preparar complots i conxorxes que a l'hora de dur-se a la pràctica acaben quedant en res", comenta l'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta, editor del volum juntament amb Enric Ucelay-Da Cal. No em pregunteu per què, però em fa pensar en l'actual pla B d'Artur Mas per tenir una Hisenda pròpia. Que no, no sembla que hagi d'acabar en res. A més, el famós pla B no preveu matar ni una mosca. Dimarts, a Santa Coloma de Gramenet, vaig sentir com el president Mas assegurava que el seu projecte no inclou "ni combat ni amenaces".

En plena Guerra Civil, en canvi, la sang vessava a raig. I es veu que alguns sectors independentistes vinculats a Estat Català pretenien assassinar els màxims dirigents anarquistes, els membres del govern de la Generalitat i segurament també el seu president, Lluís Companys. La idea era posar al capdavant del país el president del Parlament, Joan Casanovas, i proclamar la independència de Catalunya, situant-la fora del conflicte bèl·lic espanyol. "Aquest complot és un tema tabú, tapat, emboirat, silenciat, soterrat fins ara", observa Carod-Rovira, convertit en diccionari de sinònims. Segons ell, això "és molt propi d'un país que té com a lema la frase: aquest mal no vol soroll".

En morir afusellat, el segon president de la Generalitat contemporània va passar de ser un personatge qüestionat per totes bandes a ser venerat, i algú pot pensar que ara no toca revelar segons quins detalls que contribueixin a humanitzar-lo i, doncs, a desmitificar-lo. "Tothom té vergonyes a tapar-se. La nostra feina com a historiadors no és ni fer caure mites ni aixecar-los", al·lega Arnau Gonzàlez i Vilalta.

Publicat per la Universitat de València, el volum conté dinou textos escrit per disset autors. "La veritat no ha de fer por a ningú -sosté Carod-Rovira-. Però la veritat és un mirall trencat en mil bocins, i el llibre és una suma de bocins". Planteja temes com ara si el nacionalisme català és un vesper ingovernable, si Catalunya es podria haver independitzat durant la Guerra Civil i quin paper juguen els afers de faldilles en tot plegat. "No és per tafaneria. Si la vida privada, sexual, d'un polític té conseqüències en la col·lectivitat humana, s'ha d'analitzar", afirma Carod. I diu no sé què d'un "cap d'Estat del sud d'Europa", aquell que té debilitats pels elefants.

Més continguts de