Publicitat
Publicitat

SOTA SOSPITA

Morts inèdits

Aquest final d'any està sent força prolífic respecte a l'edició de textos d'autors claus dels últims 50 anys que, per una cosa o una altra, no van publicar-se en vida dels escriptors o van ser rebutjats a posteriori. Anagrama publicarà en breu Le Condottiere, de George Perec, nom que no surt als cànons però que esdevé imprescindible per a tots els que l'han llegit. Es tracta de la primera novel·la de Perec, inèdita també a França. Tusquets acaba de posar a les llibreries Sueño con mujeres que ni fu ni fa, de Samuel Beckett, també primer text del Nobel irlandès, rebutjat en vida i que ara surt de la tomba com si res. Mondadori també ha tret El rey pálido, de David Foster Wallace, obra que va deixar inèdita a la seva mort. Totes tres, per cert, només es publiquen en castellà. Tres autors molt mal editats en català, si és que en trobem alguna edició.

Sabem que Franz Kafka només va publicar uns quants contes en vida. O que el millor de Pavese -que té moltes coses bones- és L'ofici de viure, i que va publicar-se un cop mort. O que el còsmic 2666 de Bolaño és també pòstum, així com Rudiments de saviesa de Miquel Bauçà o La mort i la primavera de Rodoreda... Molts cops els autors van deixar indicacions sobre el tracte de la seva obra un cop desapareguts els seus cossos, però sovint parlem de textos rebutjats per ells de manera explícita, i que alguna guineu o voltor de l'edició han rapinyat. Fa uns anys, una crítica va recuperar els poemes descartats de la meticulosa Elizabeth Bishop i es va armar un pollastre considerable. Als Estats Units, sí. Així que, si ets autors, creus en l'art i vols construir el que es diu un corpus, millor crema tot el que consideris dolent. De l'inacabat, d'altres t'ho acabaran.

Més continguts de