El Museu de Ceret es converteix en el laboratori atòmic de Dalí
Una exposició amb més de 300 obres i objectes repassa l’interès constant de l’artista per la ciència
CeretCeret guarda un record inesborrable de Salvador Dalí: l’artista hi va fer un “viatge triomfal” el 27 d’agost del 1965 vestit d’uniforme i acompanyat de Gala. La visita va incloure una desfilada espectacular pels carrers de la vila i un dinar a la plaça de braus. Un altre dels moments culminants es va produir quan Dalí, que tenia molta por de la mort, va escenificar la seva pròpia resurrecció en una cripta medieval. La futura ampliació del Museu d’Art Modern de la capital del Vallespir inclourà un sala dedicada a Dalí, però la seva obra ja s’ha apoderat del centre: avui s’inaugura l’exposició Dalí: Eureka, que repassa l’interès de l’artista per la ciència.
“La ciència es troba al cor de les preocupacions de Dalí des dels anys 20 i es perllonga fins a les últimes obres”, afirma el comissari de la mostra, Jean-Michel Bouhours, que també va ser-ho de la retrospectiva de Dalí al Pompidou el 2013. La relació de Dalí i la ciència és coneguda, però val pena visitar l’exposició per contemplar olis surrealistes com Vaca espectral (1928) i Dorment cavall lleó invisibles (1930), propietat del Centre Georges Pompidou, i per veure com Bouhours ha convertit les sales gairebé en un gabinet de curiositats, on 25 pintures de Dalí, i també fotografies de Man Ray, Philippe Halsman i Clovis Prévost, conviuen amb peces tan variades com objectes científics, màquines òptiques, fòssils i insectes dissecats. En total hi ha més de 300 peces, i es pot pensar que el comissari ha volgut reproduir l’esperit bigarrat dels espais del Teatre Museu de la Fundació Gala-Salvador Dalí, que col·labora en l’exposició amb nombrosos préstecs.
La forja d’un mètode
El recorregut abasta tota la trajectòria de Dalí, des del seu pas per la liberal Residencia de Estudiantes de Madrid, que estava a prop del Museu de Ciències Naturals, fins a les obres sobre tres dimensions en pintura i els hologrames, però un dels grans eixos és la formulació de la teoria del mètode paranoico-crític i les conegudes imatges dobles que en van sorgir.
A la primera sala, Bouhours compara l’esquemàtica Vaca espectral amb un conjunt de radiografies de diferents parts d’un cos, i a la següent es pot trobar el primer oli amb imatges dobles, Dorment cavall lleó invisibles,que va ser fruit de nombrosos esbossos,i també l’esbós d’una altra d’aquestes obres més conegudes, Enigma sense fi. La realització d’aquestes imatges no va haver de ser una tasca fàcil. Abans de Dorment cavall lleó invisibles havia començat L’home invisible, però no la va finalitzar fins al 1932. El mètode paranoico-crític també va ser fruit de la lectura que Dalí va fer dels estudis de Freud, però el pare de la psicoanàlisi no va quedar impressionat quan va rebre la visita de l’empordanès, amb la pintura Metamorfosi de Narcís sota el braç, el juliol del 1938. “La pintura li va semblar interessant, però no li va dir res de la seva teoria”, explica Bouhours. Una altra de les fites d’aquest mètode es troba en la interpretació que Dalí va fer de l’ Angelus de Millet, una pintura que el va obsessionar, a la qual va dedicar un llibre i que per a ell evocava, entre altres interpretacions, l’acte sexual d’una parella de mantis.
Franco retratat amb Vermeer
Les imatges dobles també servien per fer retrats. El 1938, a Enigma sense fi (1938), Dalí va evocar Federico García Lorca, i un any després va fer servir el mateix mètode per retratar Franco en una de les obres més sorprenents de l’exposició, Metamorfosi del bust d’un home en una escena inspirada per Vermeer o Triple imatge, Retrat de Franco, que és propietat d’un col·leccionista de Cadaqués. Una de les troballes de l’exposició es troba en les relacions que el comissari estableix entre el món de la medicina i l’obra de Dalí gràcies a peces provinents de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller. Al començament del recorregut fa dialogar la seqüència de l’ull tallat d’ Un chien andalou amb un bust de cera del segle XIX que representa una operació de cataractes, i més endavant compara el crani d’un malalt d’hidrocefàlia amb l’esbós d’autoretrat per al curtmetratge de Disney Destino amb el cap i el rostre tous, allargassats i sostinguts amb crosses.
Al marge de les troballes i l’atenció que poden cridar obres concretes, al llarg de la seva vida Dalí va ser testimoni de novetats científiques com la teoria de la relativitat d’Albert Einstein, que va ser una de les fonts d’inspiració del grup dels surrealistes, les teories de la física quàntica i els experiments que van desembocar en la creació de la bomba atòmica. Les explosions d’Hiroshima i Nagasaki li van produir a Dalí un impacte “sísmic”, com va dir ell mateix, i van provocar l’aparició del període atòmic o nuclear, que per a l’artista no és incompatible amb el misticisme, com es pot veure en dos esbossos de Leda atòmica i Gala, Madonna de Portlligat. “Després de la Segona Guerra Mundial, Dalí pren consciència de la força de l’energia nuclear”, explica el comissari.
Pocs anys després, el 1953, James Watson i Francis Crick van publicar a la revista nord-americana Nature un article en què van descriure l’estructura de l’ADN. Aquesta descoberta tampoc no va passar per alt a Dalí, que deu anys més tard els va homenatjar amb la successió de partícules que protagonitzen l’oli Àrabs acidodesoxiribonucleics, de la col·lecció del Museu Reina Sofia.
