BarcelonaEl plat fort de la presència de la ceràmica a la cartellera d’exposicions arribarà el dia 16, amb l’obertura al Museu del Disseny de l’exposició D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura, comissariada per l’arquitecte i professor d’estètica Pedro Azara. La mostra inclourà prop de 300 peces, des d’un con de fundació mesopotàmic -es clavaven en una paret o s’enterraven als fonaments d’un edifici i tenien textos que eren pregàries- fins a ceràmiques d’artistes contemporanis com Joan Miró, Pablo Picasso, Antoni Tàpies, Perejaume i Miquel Barceló, passant per diversos moments històrics de l’àrea mediterrània com l’antic Egipte, el període nassarita, el Modernisme, el Noucentisme i l’arquitectura internacional de les primeres dècades del segle XX, d’arquitectes com Gio Ponti i Maria Helena Vieira da Silva. Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.
Les peces de la mostra es divideixen en quatre àmbits: La casa projectada, La casa construïda, La casa protegida i La casa viscuda,on el comissari explora les qualitats simbòliques, funcionals i estètiques que ha tingut la ceràmica al llarg de la història i els avenços tècnics que s’han produït en aquest camp. “Hem intentat no separar peces funcionals, artesanes o anònimes de peces d’autor, perquè creiem que les podem harmonitzar. A més, artistes com Picasso i Miró treballaven amb peces artesanes i amb artesans -explica Pedro Azara-. Miquel Barceló és el propietari d’una bòbila. Són artistes que no marquen cap diferència entre l’obra de l’artista i el resultat de l’obra utilitària i algunes de les seves obres tenen una funció”. Així mateix, algunes peces històriques utilitàries també es poden mirar per la seva estètica: “Una xemeneia grega recorda pràcticament una escultura. No volem confondre, però independentment de la funció, la cultura i l’autor, hi ha peces que tenen unes qualitats similars”, conclou el comissari.
