PATRIMONI
Cultura 19/05/2017

La Nit dels Museus: una festa per caçar visitants

L’augment de públic planteja nous reptes als museus, com la gestió de les cues i la fidelització d’assistents

Núria Juanico
4 min
01. El Museu Picasso  durant una edició anterior  de la Nit dels Museus.

BarcelonaEn 10 anys, la Nit dels Museus ha deixat de ser una petita proposta nocturna per convertir-se en una festa col·lectiva. Les xifres ho evidencien: a Barcelona ha passat d’atreure prop de 74.000 assistents el 2009 a rebre’n gairebé 192.000 el 2016. Paral·lelament a l’augment de públic també ha crescut el nombre d’equipaments que formen part de la iniciativa. Enguany hi participaran 87 museus i espais patrimonials de la ciutat i l’àrea metropolitana.

La resta de Catalunya també s’hi suma però, amb les xifres a la mà, el moviment principal es concentra a la capital: segons l’Agència del Patrimoni de la Generalitat, l’any passat els museus de les comarques gironines van rebre 4.285 visitants, pels de Terres de Lleida i l’Aran n’hi van passar 2.310 i prop de 5.000 persones es van acostar als museus de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La popularització de la Nit dels Museus va acompanyada de la necessitat de saber-la gestionar perquè no mori d’èxit i perquè no sigui flor d’un dia, sinó que els visitants vagin als equipaments la resta de dies de l’any.

Una festa col·lectiva

La gratuïtat i l’horari doten la Nit dels Museus d’un caràcter festiu

No hi ha un sol factor que expliqui perquè la Nit dels Museus aconsegueix atraure un públic massiu. La gratuïtat és un incentiu bàsic, però també hi juguen un paper fonamental les propostes culturals complementàries, com ara els concerts i els espectacles, i l’horari. “La gent combina les visites als museus amb un sopar i activitats lúdiques. El fet d’allargar l’hora de tancament permet veure diversos espais en una sola nit”, explica Quim Vicente, el coordinador de museus de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), que subratlla “el caràcter festiu” de la iniciativa. Aquesta conjunció de factors ha derivat en un esdeveniment que ja es concep com una cita fixa del calendari, també gràcies a la difusió que se’n fa.

A la recerca del públic novell

La Nit busca gent que visita els museus per primera vegada

A diferència dels visitants diürns, la majoria de gent que participa a la Nit dels Museus barcelonina viu a la ciutat o a l’àrea metropolitana i hi assisteix acompanyada de la parella, d’amics o de la família, segons dades de l’Icub. El perfil de públic respon a l’objectiu de la iniciativa. “La Nit serveix perquè tota aquella gent que no ens coneix ens descobreixi”, assenyala el director del Museu Nacional de Catalunya (MNAC), Pepe Serra. Ni ell ni Vicente creuen que la iniciativa hagi tocat sostre en termes de participants, sinó que “ha trobat un forat i segueix un recorregut natural”, afegeix Serra.

Pel que fa a la resta de demarcacions, l’objectiu “no és tant incrementar el nombre de participants sinó incorporar més espais i públics diferents”, assegura la cap del servei de museus i protecció de béns mobles de la Generalitat, Magda Gassó, que defensa que les xifres assolides l’any passat a les demarcacions “són tot un èxit”.

Gestionar les cues

Alguns museus funcionen amb reserva prèvia per eliminar-les

Les aglomeracions i les cues són intrínseques a la Nit dels Museus de Barcelona, sobretot en els equipaments més cèntrics. Els responsables dels espais en són conscients i, en alguns casos, aquest any funcionaran a través de reserves prèvies, com per exemple La Pedrera i el Museu Picasso. La cap de gestió de públics d’aquest espai, Deirdre Haughey, apunta que així eviten “les cues i els aldarulls al carrer”, alhora que poden garantir “visites de qualitat”.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) és un altre dels punts calents de la Nit dels Museus, tot i que els seus responsables no es plantegen posar en marxa el sistema de reserves. “L’esperit de la iniciativa és la llibertat de circulació dels visitants”, justifica el director del Macba, Ferran Barenblit, que reconeix que en l’edició de l’any passat van arribar al rècord de persones que pot assumir el museu. Per esponjar el volum de públic als espais més visitats, Pepe Serra defensa que la ciutat hauria de ser capaç de descentralitzar-se. “Montjuïc té capacitat d’absorció, és una de les zones pendents”, diu el director del MNAC. Una altra manera de diversificar el públic és incorporar més opcions a la xarxa de la Nit dels Museus. En aquest sentit, Gassó apunta que “els museus ja gairebé hi són tots, però encara s’hi poden incloure més equipaments patrimonials sense perdre de vista l’essència de l’esdeveniment”.

El gran repte, fidelitzar

Els museus volen visites profitoses i que repeteixin

Per als museus, els reptes de la iniciativa nocturna transcendeixen les xifres de públic. “El més important és que la resta de dies de l’any els museus vagin bé”, considera Barenblit, que posa èmfasi en la necessitat d’oferir “visites profitoses que es percebin com a experiències ciutadanes i que no es confonguin amb la indústria de l’entreteniment”.

D’aquesta manera, la fidelització dels assistents es converteix en la gran fita de la Nit dels Museus i, per això, el públic potencial és, sobretot, el que trepitja els equipaments per primera vegada però que vulgui repetir. “Amb les visites nocturnes busquem ampliar l’àmbit d’influència”, assenyala Serra. Per aconseguir-ho és indispensable que cada espai “no sigui una casa estàtica” sinó que el públic hi pugui tornar “i hi trobi coses noves”, afirma. Aquesta manera de concebre els museus respon a un model més social, una idea que se situa al nucli del debat actual sobre aquests espais.

stats