Publicitat
Publicitat

CINEMA

Nanni Moretti asseu al divan del psicoanàlisi un Papa angoixat

Habemus papam, que ja s'ha estrenat aquest cap de setmana a Itàlia, competirà a Cannes (on Moretti va guanyar la Palma d'Or fa una dècada) junt amb la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar

Un Papa apoderat pel pànic després de la seva elecció, interpretat magistralment per Michel Piccoli, rep ajuda d'un psicoanalista: aquest és el marc d' Habemus Papam, una pel·lícula amb tocs de comèdia signada per Nanni Moretti i seleccionada per competir a Cannes – on ja va guanyar la Palma d'Or el 2001 per L'habitació del fill , al costat de la nova pel·lícula de Pedro Alomdóvar La piel que habito.

Tot comença molt bé per al cardenal Melville, un ousider en la carrera pel tron de Sant Pere: aquest vell canós amb aparença modesta i tranquil·la, és el que els cardenals reunits a la Capella Sixtina van triar. Però a poc a poc el nostre cardenal francès s'adona de la magnitud de la tasca que té al davant. Mentre al balcó de Sant Pere el camarleng anuncia "Habemus Papam", Melville està pres per la paràl·lisi. "Ajuda'm, no puc" és el crit d'angoixa abans de començar corrent pels passadissos del Vaticà, davant el nas i la barba dels seus col·legues atordits. Al darrera, deixa en buit el balcó davant de tota la congregació.

"Ha estat una cosa enorme", va dir el portaveu del Vaticà que, desesperat, decideix utilitzar els serveis d'un psicoanalista per tornar de nou el Papa a la raó. Se succeeixen escenes i diàlegs suculents entre el psicoanalista interpretat per  Nanni Moretti i els cardenals. "Els conceptes de la ment i l'inconscient no poden coexistir", explica un cardenal al psicoanalista , que li respon que "a la Bíblia es parla de la depressió: la pèrdua de son, la tristesa, el suïcidi...". En una altra escena digna de comèdia de Woody Allen: Nanni Moretti tracta d'explicar a tots els cardenals els diferents tipus de medicaments que utilitzen (pastilles per dormir, ansiolítics...). Però el personatge central segueix sent el Papa, servit pel talent de Michel Piccoli, que als 85 anys ha trobat un paper perfecte per a la seva mida –l'actor inoblidable de El menyspreu de Jean-Luc Godard.

"Els silencis són importants" en la meva pel·lícula accentua Moretti. La càmera es manté molt de temps a la cara de hieràtica de Piccoli, tallada en pedra darrere de la qual lluita la fe i l'angoixa.

Més continguts de