Cultura 23/03/2016

Crítica: Nuestra hermana pequeña

Manu Yáñez
1 min
Nuestra hermana pequeña

Sense renunciar a l’objectiu d’explicar una història, Nuestra hermana pequeña aposta deliberadament per desmembrar un relat que reuneix quatre germanes que s’intenten sobreposar a un ampli catàleg d’afliccions personals i traumes familiars. Una proposta narrativa que permet al director japonès Hirokazu Koreeda situar al mateix nivell els petits drames quotidians de les protagonistes -fracassos sentimentals, reptes laborals, tensions familiars- i el transcurs del temps: el pas de les estacions, les tradicions convertides en rituals. Així, seguint l’estela del cinema del mestre japonès Yasujiro Ozu -el gran referent de Koreeda-, Nuestra hermana pequeña situa la mortalitat com un dels seus fils argumentals, articulant d’aquesta manera una delicada i melancòlica aproximació al dolor que, per desgràcia, va perdent subtilitat a mesura que es deixa portar per un sentimentalisme massa ensucrat.

Direcció: Hirokazu Koreeda Guió: Hirokazu Koreeda a partir del manga d’Akimi Yoshida. 128 minuts. Japó (2015). Amb Haruka Ayase, Masami Nagasawa, Suzu Hirose i Kaho Per a devots de l’intimisme amb un punt zen.

stats