Publicitat
Publicitat

FESTIVAL GREC 2011

El director de 'La reina Margot' porta aquesta nit al Lliure un text de Jon Fosse, 'I am the wind'

Patrice Chéreau fa bufar el vent al Grec

El cineasta i director de teatre Patrice Chéreau s'ha posat al capdavant d'una de les obres més complicades de Jon Fosse, I am the wind . Des d'avui i fins diumenge es podrà veure al Lliure de Montjuïc.

Patrice Chéreau va arribar a l'obra del dramaturg noruec i hereu d'Ibsen Jon Fosse de carambola, però de seguida es va deixar impressionar per la seva força. Aquesta nova passió va resultar que era l'empenta que necessitava per tornar als escenaris. En aquelles dates el van convidar a participar en el cartell d'un projecte pluridisciplinari organitzat per Pierre Bergé al Louvre, a París, i va decidir prendre-hi part amb un títol del seu nou ídol, Rêve d'Autume ( Somni de tardor ). Només era qüestió de temps que el text de I am the wind -l'obra que aquesta nit estrena al Lliure- arribés a les seves mans. "És una peça sorprenent, al principi molt difícil d'entendre, però extraordinària -diu Chéreau, vestit amb camisa blanca i americana negra, com tot bon metteur en scène -. Em va agradar tant que se'm va fer impossible triar una de les dues obres. I, com que sóc de naturalesa excessiva, vaig fer-les totes dues".

Ja feia una temporada que el Young Vic -que de tots els teatres públics de Londres és el més underground - negociava amb el francès perquè hi estrenés. Com que als del Louvre ja els havia endinyat un dels projectes, va pensar que podia utilitzar l'altre per capitanejar la primera obra en anglès de la seva carrera. Patrice Chéreau és un director cotitzat arreu del món, sobretot per la seva faceta de cineasta, que ha donat pel·lícules com La reina Margot , Premi del Jurat de Canes el 1994. A França ja fa molts anys que el reverencien, i ara s'ha guanyat els teatròfils britànics. Tot sembla indicar que aquest vespre també convencerà la plana major de la crítica barcelonina.

Això no és Beckett

Per norma general, Chéreau es resisteix a fer resums. És dels que pensen que totes les respostes es troben en l'espectacle, i que més val veure'l que aguantar circumloquis poc concisos. Tanmateix, per satisfer el gremi de periodistes, acaba cedint: " I am the wind tracta de la por de la mort. És la història de dos homes que agafen una barca i se'n van a la deriva". Però no us imagineu una aventura èpica amb Marlon Brando vestit de pirata. Fosse deixa clar en el text que les accions i el vaixell només s'han de suggerir, i Chéreau ha estat fidel a la premissa, esporgant l'obra de tots els detalls que puguin obstaculitzar el cos a cos entre Tom Brooke i Jack Laskey, dos joves veterans dels escenaris londinencs. " I am the wind és, per sobre de tot, una obra carnal -diu el director, mirant-se els actors i sobretot el seu col·lega Thierry Thieû Niang, ballarí, coreògraf i gran assessor artístic de Chéreau-, però no vull que el seu punt abstracte us confongui: això no és Beckett".

Més continguts de