Pensadors perifèrics per revifar Europa

BarcelonaL'escriptora, poeta i cineasta xinesa Xiaolu Guo es va traslladar al Regne Unit l’any 2002, quan ja era una artista consolidada al seu país. Després d’obtenir la ciutadania britànica, va poder votar per primera vegada en el referèndum del Brexit. Amb el resultat que es va produir, el seu somni europeu es va començar a esquerdar. “Automàticament va descobrir que ja no era europea l’endemà d’haver votat”, explica Susana Arias, responsable dels debats del CCCB i coordinadora del cicle Vella Europa, noves utopies. Xialou Guo hi participarà el dia 6 de març per parlar de les migracions i la identitat europea. Malgrat tot, “Guo té una visió molt optimista i amb molt sentit de l’humor sobre què vol dir ser europeu”, subratlla Arias.

“La idea d’Europa viu el seu moment més crític des de després de la Segona Guerra Mundial. Sembla que hàgim oblidat els horrors d’aquell enfrontament i que no siguem capaços d’actuar responsablement amb aquesta herència”, explica Arias. “La idea d’una Europa comuna neix en un escenari d’una total devastació política i econòmica”, subratlla. El CCCB ha convocat cinc autors que queden als marges europeus -perifèrics i de pensament- per aportar saba nova als reptes de futur de la Unió i, també, contrarestar les veus que parlen d’una Europa envellida i en hores baixes, pel rebrot de la xenofòbia i l’autoritarisme, entre d’altres, que podrien fer deixar de banda els principis fonamentals de la democràcia, la igualtat i la solidaritat. L’encarregat d’obrir el cicle dilluns serà el poeta i novel·lista romanès Mircea Cartarescu. La seva conferència porta per títol L’Europa que tinc al cap, és a dir, un projecte que rebenta les costures de la Unió amb tots els seus matisos de diversitat. “Segurament aquestes veus creuen en el projecte d’Europa molt més que nosaltres”, diu Arias.

El filòsof croat Srecko Horvat, que va viure exiliat a Alemanya i que va tornar al seu país coincidint amb l’esclat de la guerra civil a Iugoslàvia, parlarà el dia 13 de l’impacte de la guerra al continent. Una setmana més tard, l’hel·lenista i escriptor Pedro Olalla, que viu a Grècia des de l’any 1994 i que ha criticat les polítiques d’austeritat, abordarà la necessitat que Europa recuperi els seus principis democràtics.

El cavall de batalla de l’economista francesa Julia Cagé, que serà al CCCB el dia 27 de febrer, és crear una nova economia per als mitjans de comunicació per evitar que quedin a càrrec del mercat. Tancarà el cicle l’escriptor turc Hakan Günday. Dins la relació entre Europa i l’Orient tocarà qüestions com el paper del seu país com a guàrdia de seguretat d’Europa i el fet que l’Orient es vegi sobretot com el lloc d’on provenen l’amenaça terrorista i el fet que s’hagi de viure i legislar amb aquesta por (13 de març).