Publicitat
Publicitat

Polònia publica la llista dels carcellers d'Auschwitz

El govern d'extrema dreta vol condemnar que s'utilitzi el concepte camps polonesos

Jean Améry, a 'Más allá de la culpa y la expiación' (Pre-Textos) descriu els botxins d'Auschwitz: explica que eren cares de persones normals, de funcionaris que fan la seva feina, amb professionalitat. Améry va sobreviure a l’Holocaust però es va suïcidar el 1978, 33 anys després de sortir del camp d’extermini. Durant tota la seva vida va veure cares normals, pensant-se que podien ser les dels botxins.

Els noms i les dades biogràfiques, fins i tot les fotografies dels fantasmes que sempre van perseguir Améry, ja es poden conèixer amb un clic. El departament de Memòria Nacional de Polònia (IPN) ha publicat una llista amb els noms de 8.502 guàrdies (amb el nom de Truthaboutcamps) que van treballar al camp nazi. La llista s'ha fet amb informació d'arxius polonesos, alemanys, austríacs, nord-americans i russos (aquests últims, però, amb restriccions perquè molta informació continua sent inaccessible).

La llista és el resultat de 30 anys d'investigació d' Aleksander Lasik.

"El sistema judicial ha fracassat i faig el que qualsevol historiador hauria de fer: exposar els responsables de crims de guerra", assegura Lasik.


Segons l'historiador polonès, 200 dels guardes que surten al llistat podrien continuar vius. La majoria d'entrades inclouen la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, l'historial militar, el nivell de formació i l'afiliació política. També s'inclouen els documents judicials si el judici es va fer a Polònia. Es calcula que a Auschwitz van morir més d'un milió de persones. De totes aquestes víctimes, 232.000 eren nens.

Canvi de discurs historiogràfic

La publicació d'aquesta web coincideix amb un canvi de legislació a Polònia, governada pel partit d'extrema dreta Llei i Justícia. En concret, ha impulsat un projecte de llei, segons el qual en un futur es penalitzarà amb fins a tres anys de presó la descripció d'Auschwitz-Birkenau com un camp polonès. "La publicació d'aquesta llista coincideix amb els intents del govern polonès de canviar el relat de la història, volen demostrar que els polonesos només van ser víctimes dels nazis", diu la historiadora holandesa Marije Hristova, especialista en memòria i violència del segle XX.

"Forma part d'un discurs més ampli en què es vol silenciar la involucració dels polonesos en el genocidi dels jueus", afegeix la historiadora.

"Redefineixen els polonesos com una comunitat de víctimes del totalitarisme i esborren tota crítica", detalla. I afegeix: "El govern intervé cada vegada més en les exposicions, els llibres d'història i en les entitats de memòria".

"L'actual govern polonès inverteix molts diners en temes de memòria però ho fa per manipular el passat i remuntar l'orgull nacional; s'han aixecat molts monuments als màrtirs que van morir defensant Polònia dels nazis i dels comunistes", diu l'historiador i director de l'Observatori Europeu de Memòries, Jordi Guixé. "Al Warsaw Uprising Museum et diuen que no es pot ser polonès i comunista, o que si ets comunista ets antipatriota. Al desembre hi va haver algunes manifestacions perquè volien eliminar els noms dels brigadistes polonesos que havien lluitat a la Guerra Civil espanyola dels carrers", assegura Guixé.

L'atac a l'historiador

La memòria sempre és un tema incòmode que provoca polèmica. El 2002, Jan T. Gross, professor d'origen polonès de la universitat nord-americana de Princeton, va publicar ' Vecinos' (Crítica) en què detallava la matança el 10 de juliol del 1941 dels jueus de la població polonesa de Jedwabne. Els autors dels assassinats no van ser els nazis sinó els mateixos veïns polonesos. El llibre va produir un gran impacte a la societat polonesa. I l'any passat, la Fiscalia polonesa estudiava demandar Gross per un article publicat a 'Die Welt' i titulat "La vergonya d'Europa de l'Est" en què deia: "Malgrat que els polonesos estan orgullosos, amb raó, de la seva resistència davant els nazis, van matar més jueus que els alemanys durant la guerra". El govern polonès va qualificar la frase de "calúmnia i una bufetada a milions de polonesos que van perdre la vida durant la guerra".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT